Sinera es fa música
Arenys de Mar es prepara per viure avui el concert del centenari del naixement de Salvador Espriu, un espectacle centrat en la Sinera més mítica i grotesca
Avui Salvador Espriu compliria 100 anys i com mana la tradició, tindrà una celebració d'aniversari amb majúscules. L'espectacle Perquè un dia torni la cançó a Sinera porta el segell de l'escenògraf Lluís Danés, també arenyenc i que amb prou feines s'ha recuperat de les impressions d'un altre gran muntatge propi, el Concert per la Llibertat del Camp Nou. “Jugar a casa sempre és un gran repte, però també una gran responsabilitat”, afirma hores abans d'encendre els focus, i reconeix que “em fa molt respecte perquè es tracta de posar-nos al servei dela paraula i això fa molt respecte”. Danés assegura que la proposta cultural no és un concert a l'ús “perquè barregem textos, sons, imatges, elements de circ...”, però defensa que l'escenari triat per homenatjar el cents anys del poeta “és el millor que podríem trobar”.
Arenys de Mar és la població real d'on Espriu va teixir personatges i món poètic. “Estarem situats a l'epicentre de Sinera, al costat del mar, en el lloc on neixen els rials i sota l'ombra dels Tres Turons, les muntanyes que han estat tants cops presents en l'obra de l'autor”, apunta el director de l'espectacle.
Tot i això, Perquè un dia torni la cançó a Sinera, segons explica Danés, no busca destacar l'Espriu del discurs més nacional i reivindicatiu, sinó el del llenguatge grotesc, l'íntimament lligat al seu món de Sinera. “Fins i tot convidem a l'espectador a escoltar cançons que sonen per primera vegada i que recorren la geografia del seus mots”, diu. Amb una escenografia molt “mediterrània” i serà en aquest escenari per on desfilaran noms coneguts com Maria del Mar Bonet, Marina Rossell, Gerard Quintana, Mònica Green o Roger Mas, però també la Trinquis, l'Os Nicolau o la Laia, éssers que formen part intrínseca de la Sinera més espriuana.
L'Arenys de Sinera
“És com una picada d'ullet a la gent d'Arenys de Mar, que no tan sols van conèixer els protagonistes dins l'obra del poeta, sinó que van conviure amb les persones d'on Espriu en va dissenyar els personatges”, comenta Danés, que afegeix que el muntatge “també és un viatge als anys passats, a la recerca del peculiar humor grotesc de l'autor”. Danés, que somriu quan recorda que el Concert per la Llibertat es va allargar dues hores més del previst, jura i perjura que l'espectacle d'avui “està mil·limetrat”. “És un producte pensat per a la televisió, molt fluid i que enllaça les actuacions una darrera de l'altra”, assegura. Tot i això, lamenta que hagi tingut pocs mesos per enllestir-los, malgrat que la idea inicial es va tancar fa un any.
I què en pensa de l'Any Espriu? “Durant molts anys va ser un poeta maleït, després es va convertir en la veu nacional i ara s'ha fet popular. És bo que se'n parli, però no cal embafar . Ara, ell ens va salvar els mots i això és impagable”, afirma.
‘Amb música ho escoltaries potser millor'
El disc de l'any Espriu, publicat per la discogràfica Picap, ja fa uns quants dies que està a les botigues. Es tracta d'un doble CD anomenat Espriu. Amb música ho escoltaries potser millor, amb una primera part del qual amb catorze adaptacions del poeta realitzades expressament per a l'ocasió i una segona que recull divuit textos d'Espriu musicats per diversos artistes entre
els anys 1967 i 2010.
En la primera, Toni Xuclà firma la música d'un seguit de versos que canten Dolo Beltrán (Cançó del matí encalmat), Clara Segura (Els meus ulls ja no saben), Mercè Martínez & Jordi Vidal (Et diré sempre la veritat), Gemma Humet (Aquesta pau és meva i A la vora de la mar) i Judit Neddermann (Sentit a la manera de Salvador Espriu), que es complementen amb els que han musicat –i interpretat– Blaumut (I beg your pardon), Lidia Guevara (Ja mai més no podré dormir), Taima Tesao (El meu poble i jo), Raydibaum (Vinc a la nua sequedat de la terra), Núria Tamayo (Prec de Nadal), Pau Alabajos (De vegades és necessari i forçós) i Artur Gaya (Baralla de dos cecs captaires). El segon CD inclou noms com els d'Ovidi Montllor, Ramon Muntaner, Túrnez & Sesé, Òscar Briz, Núria Feliu i Guillermina Motta.