Editen les memòries inèdites de l'exili de Laureà Dalmau

Quan Laureà Dalmau (Agullana, 1886-Girona, 1969) va enviar el mecanoscrit de Per Morellàs, a les Illes a l'editor Luis Miracle, aquest va respondre-li que considerava que estava davant un llibre viscut i narrat amb una simplicitat que enamorava, però que en aquelles circumstàncies no seria apropiat publicar cap text que parlés tan obertament de l'exili. Eren els anys cinquanta, i al veterà editor no li va passar per alt que per més que Dalmau presentés el seu llibre com una “narració anecdòtica”, a dins hi havia abocat les memòries del seu desterrament. Ramon Dalmau, un dels néts del metge, polític i escriptor gironí, recordava que havien hagut de passar cinquanta anys més perquè finalment aquelles pàgines veiessin la llum, en una revisió textual a cura de Jordi Curbet i Esther Fabrellas publicada per Curbet Edicions. Potser per això l'alcalde, Carles Puigdemont, en l'acte de presentació ahir a l'ajuntament, va subratllar que Girona tenia “un deure de restitució” amb la memòria de Laureà Dalmau, “per saber qui va ser i què va fer”. El mateix professor Josep M. Terricabras va admetre que desconeixia l'autor abans de llegir el llibre, però en acabat no tenia cap dubte, va dir, que “mereix el nostre record i la nostra distinció”.

Per Morellàs, a les Illes transcorre entre 1939 i 1945 al petit llogaret del Vallespir de les Illes, a tocar de la Vajol, on Laureà Dalmau va estar exiliat abans de tornar a Catalunya, el 1949, i on va viure la doble ocupació dels francesos i els alemanys. És, segons Terricabras, “la història d'un exili, no d'un exiliat”, en el sentit que s'hi reflecteix el destí de molts éssers humans en “un llenguatge suculent”, amb “descripcions magnífiques” i gran penetració psicològica. Puigdemont va anunciar que amb la recuperació d'aquesta obra “s'obre una agenda” per honorar el llegat de Dalmau en col·laboració amb els seus familiars.