El Cigala brilla a la Porta Ferrada

Entrades exhaurides i una llarga cua per accedir, divendres, al recinte de l'Espai Port: primer símptoma de canvi en el revitalitzat festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols. S'estrenava en aquesta plaça Diego el Cigala, ja més cantant que cantaor, amb les joies argentines que ha reunit a Romance de la luna tucumana, concentrades en la primera part d'un concert de gairebé dues hores de durada. Acompanyat per un quintet de luxe, en què destacava la guitarra elèctrica del Twanguero i el piano vigorós de Jumitus, el Cigala va brillar durant tota la nit amb una veu càlida i clara, també en els tangos, però les grans ovacions li van arribar en la recta final, quan va entrar en el terreny del bolero i la copla, amb títols tan coneguts com ara Corazón loco, La bien pagá, Dos gardenias i Lágrimas negras. Ni rastre del repertori flamenc, però el duende sempre hi és d'alguna manera.