Segrest a la selva filipina

El cinema filipí ha passat de ser un desconegut a un dels cinemes que més curiositat i interès desperten en els festivals internacionals. Mentre Lav Diaz o Raya Martin són venerats com a emblemes d'un cinema irreductible, Brillante Mendoza s'ha convertit en el director de prestigi a qui es dóna accés a les seccions oficials de Canes, Berlín o Venècia. Cautiva no és la seva millor pel·lícula, però té com a protagonista Isabelle Huppert, recrea un fet real i disposa de coproducció francesa.

Al llarg de la seva filmografia, Brillante Mendoza ha decidit endinsar-se en alguns mons foscos de la societat filipina. Kinatay, (2008) va demostrar que Mendoza podia ser un director poc amic de les convencions i amb un clar afany de denúncia de les misèries del seu país. Tot feia suposar que Cautiva sorprendria en un camí proper. La pel·lícula està inspirada en l'experiència del segrest d'una cooperant francesa –Isabelle Huppert– en el transcurs de l'anomenat cas Abbu Sayaf, en què una branca filipina d'activistes musulmans varen retenir al llarg d'un any un grup d'ostatges occidentals.

Cautiva comença amb força mostrant com una dona francesa, en companyia d'una vella de la regió, arriben en un ressort turístic, on els esperen els membres de la milícia armada que segresten i s'emporten amb una barca un grup d'occidentals. Després de la tensió dels primers minuts, la pel·lícula ens mostra el recorregut per la selva filipina dels ostatges, la seva lluita per la supervivència, l'assalt pels segrestadors d'un hospital per trobar medicaments i aliments o la relació de dependència que es va creant entre els diversos personatges. Encara que la finalitat sigui relatar l'experiència extrema d'un segrest, es fa evident un conflicte permanent entre mostrar la quotidianitat amb tota la seva cruesa o articular un seguit de recursos de guió que permetin donar una sèrie de notes d'acció. Aquest dubte provoca que Cautiva navegui i que no acabi establint-se com a crònica dels fets. Isabelle Huppert aporta una certa energia al drama. Amb tot, però, Brillante Mendoza no acaba de trobar el to, probablement ofegat per la por de tenir entre les mans una producció internacional de prestigi.