Racó d'art a l'Empordà
La Fundació Perramon de Ventalló conté obres de pintura i escultura d'art català contemporani, entre les quals hi ha peces inèdites de Josep Guinovart i Josep M. Subirachs
Si una cosa caracteritza la comarca de l'Alt Empordà és la gran concentració d'artistes, nascuts o nouvinguts, que s'apleguen a les seves contrades. Tanmateix, aquest pol d'atracció, que ve de llarga tradició, no sempre ha anat acompanyat de grans infraestructures de continent artístic, Figueres a banda. És per això que la inauguració recent de la Fundació Perramon ha donat una alenada d'aire fresc a un sector orfe últimament de grans notícies.
Obert des de fa prop d'un mes, el nou museu situat al bell mig de Ventalló (carrer Pou, 11) es va presentar oficialment ahir als mitjans per mostrar la impressionant col·lecció que conté. Un total de 138 obres de 28 artistes, principalment pintures i escultures d'art contemporani català, des dels anys seixanta fins a l'actualitat, amb artistes que procedeixen de l'Empordà –o hi estan vinculats d'alguna manera–, com són Sergi Aguilar, Alfonso Alzamora, Modest Cuixart, Josep Guinovart, Xavier Medina Campeny, Josep Niebla, José Luis Pascual, Enric Pladevall, Miguel Rasero –la trentena d'obres del qual ocupen l'antiga masia–, Josep M. Riera Aragó i Josep M. Subirachs, entre altres.
Entre les peces inèdites que es poden veure a Ventalló, destaquen les sis obres en dipòsit de Josep Guinovart i les catorze de Josep M. Subirachs. Es tracta de peces provinents de col·leccions familiars, seleccionades respectivament per les filles dels artistes, Maria Guinovart i Judit Subirachs.
Ambdues van esdevenir ahir guies que van il·lustrar els privilegiats assistents amb les explicacions d'aquesta tria. Judit Subirachs va destacar la voluntat de reivindicar “un altre Subirachs” més enllà de la Sagrada Família, un escultor que sempre ha volgut ser arquitecte, com ho demostren tot sovint les seves obres de marcat component geomètric. Al museu destaquen escultures i pintures de l'etapa d'abstracció i la nova figuració, amb els seus habituals jocs d'equilibris, dualitats i contraposicions. Maria Guinovart, per la seva banda, va remarcar que s'ha volgut formar una antologia dels colors terrosos coronats pel blau lluminós tan propi en l'obra de l'artista i que recull l'evocador quadre Els ceps i la nit.
El director de la fundació, Eduard Duran, va remarcar que amb aquest museu –obert tot l'estiu, caps de setmana i festius amb l'entrada gratuïta– s'ha intentat que cada artista tingui el seu “espai privilegiat”, a més d'oferir una visió panoràmica de l'art català del darrer mig segle. Tot això en un racó privilegiat de l'Alt Empordà.
El somni de Carlos de Aguilera
La Fundació Perramon té l'origen en la figura de Carlos de Aguilera, impulsor de la idea de crear un gran centre d'art a l'Empordà. Aquest va cedir una part dels seus terrenys per instal·lar-hi el museu, així com una col·lecció d'una trentena d'obres de l'artista Miguel Rasero. La iniciativa s'ha anat ampliant i gràcies a la cessió d'obres en dipòsit d'artistes de renom i, sobretot, a peces de la col·lecció de l'empresari Francisco Daurella –que ja disposa de la Fundació AMYC, Art Modern i Contemporani de Madrid, i la Fundació Fran Duarel al Poble Espanyol de Barcelona– s'ha posat a l'abast del públic una gran col·lecció. En paraules del director, la Fundació Perramon és un “homenatge a la trajectòria personal de Carlos Aguilera i dels artistes vinculats a l'Empordà”.
