Les dones també són protagonistes en la “Dansa del Porrots” de Silla

El mes d'agost toca les portes a Silla i comença a sentir-se la música del tabalet i la dolçaina, aquella que dona l'avís de l'inici de les festes locals. Amb ella, arriben també els últims assajos de la dansa més popular del poble: la dansa guerrera per excel·lència, la “Dansa dels Porrots”.

Aquest ball, que dóna identitat al municipi de l'Horta Sud, compta amb el reconeixement del veïnat i amb el suport dels organismes municipals així com de l'Escola Municipal de Porrots, dirigida per Abelard Hernández, que té quasi trenta anys de vida i estudia i fomenta aquesta tradició de milers d'anys.

Abans només n'hi havien grups masculins i de xiquets, va ser l'any 1991 quan les xiques passaren a formar part dels “Porrots” de Silla.

Fa ja vint-i-dos anys va formar-se el primer grup de “guerreres”, les xiques volien fer-se un lloc el dia 6 d'agost, volien ballar al carrer en la festa del Santíssim Crist de Silla. I, a dia de hui, són elles una part imprescindible d'aquesta dansa.

Intercanvi de vestits

Sònia Guillem és l'única, de totes les que començaren fa dos dècades, que encara es prepara i la representa pels carrers del poble. Amb alegria i certa nostàlgia, Sònia recorda com varen començar, com han anant canviant les xiques, com els vestits passaven d'unes mans a unes altres (de les que ho deixaven a les que emprenien l'aventura), donant així una mena de benvinguda iniciàtica a les noves incorporacions.

Amb aquesta dansa mil·lenària, els veïns i veïnes de Silla tornen per un dia 2000 anys arrere, a l'època grecoromana. La Dansa dels Porrots representa un grup de guerrers (i també de guerreres) que es prepara per a la batalla. Durant més de tres minuts es realitzen balls i poses humanes, tot representat per parelles, per finalment arribar a la reconciliació dels dos bàndols en que estan dividits des que comencen a sonar les primeres notes musicals d'acompanyament.

Tot mou i conclou el dia 6 d'agost

El dia 6 d'agost és, entre altres coses, el dia de les colles que representen aquest ball. Amb ell es mantenen vius els arrels del poble, és l'únic lloc del món on es balla. Tot comença pel matí, al voltant de les onze i no finalitza fins a la nit, amb la processó. “Sempre n'hi ha un grupet que aguanta fins a la processó, a eixes hores hem ballat la dansa tantes voltes...” comenta Sònia. Entre somriures conta com, un dels primers anys en que les xiques formaven grup, arribaren a fer la dansa quaranta-tres voltes el mateix dia.

La tradició conta que als anys quaranta eren les dones les encarregades de ballar la Dansa dels Porrots. Eren elles les que, amb una falda que els arribava fins als peus i una camisola de manega curta baix el vestit típic, feien les representacions als carrers de Silla.

Amb el pas dels anys i sense saber-ne molt bé com, van ser els homes els que agafaren el “relleu” i continuaren amb la tradició, en solitari, fins a principis dels anys noranta.

Ara i cada any, el dia del Santíssim Crist els grups masculins i femenins s'agrupen tots en una gran colla i fan junts el ball. Tots fan els mateixos passos, la mateixa marxa. Tots porten els mateixos vestits, amb el porrot (romà) a la mà i la corona (grega) al cap.

Aquesta dansa típica ha recorregut nombrosos punts de tota la geografia valenciana, arribaren inclús a fer presència a les Olimpíades de Barcelona, el 1992. Va ser aquesta una de les primeres experiències fortes del primer grup femení.

Les xiques suporten la flama

Enguany, la Dansa dels Porrots no ha perdut força. Continuen sent molts xics i xiques els que volen formar part d'esta tradició. També és cert que són els grups femenins els que més incorporacions noves tenen perquè, a més, perden antigues membres. “El grup masculí està més consolidat. Són els xiquets d'abans els que ara, vint anys després, continuen ballant als carrers, són els veterans”, conten les xiques.

Mònica Morera i Janette Marco són dos de les xiques noves d'enguany. Tenen només desset anys, però moltes ganes de ballar el pròxim dia 6. Ja han començat els assajos i s'han estrenat en altres pobles, tot i això “el més emocionant és representar la dansa ací, a Silla, el dia del Crist”, assenyalen.

En les generacions més joves es pot veure i sentir el sentiment de tot un poble davant d'una cosa tan tradicional com és aquesta dansa. Les xiques més joves comencen a ballar perquè és en les famílies on s'aprèn la dansà. “És una cosa que volia fer des de xicoteta. Abelard sempre em digué que començaria quan tinguera la edat adequada”, conta Mònica.

Tot i que el “dia gran” per a la Dansa dels Porrots és, des de sempre, el 6 d'agost, també és balla en dies com el 9 d'octubre o el 20 de gener, a les festes de San Sebastià.

La setmana forta d'assajos i preparació està encara per vindre, molt pròxima. El manteniment de xiques veteranes, com el de Sonia, fa veure els esforços amb els quals un dia tot començà. La presència de xiques joves, com la de Mònica i Janette, fa pensar que aquesta dansa té encara molts anys per davant i molts balls amb que donar vida als carrers de Silla.