El concert Lluch

Per tretzena vegada el Festival de Torroella de Montgrí dedica un concert a la memòria d'Ernest Lluch, un home vinculat al festival i a la passió de rescatar de l'oblit partitures oblidades dels nostres compositors. Pouant en la memòria ens vénen grans moments d'aquest concert anual. Així, el primer any, amb un Te Deum de Domènec Terradellas, dirigit per Jordi Savall. I en anys posteriors, el programa Pla, Fàbrega, Pons i Baguer per l'orquestra barroca del festival liderada per Farran James; La festa de l'Arxiduc presentada pel conjunt Vespres d'Arnadí; els fabulosos músics de Tasto Solo col·laborant en una recreació teatral del crepuscle de la casa comtal; l'any passat amb el conjunt La Xantria reposant obres de Tomàs Milans...

Enguany ha estat significatiu dedicar tot el programa al compositor Ferran Sor (1778-1839), de qui Lluch va ser l'impulsor de la recuperació de l'obertura de la seva òpera Il Telèmaco nell'isola di Calipso, ja interpretada a finals dels anys noranta amb la direcció de Joan Lluís Moraleda. El musicòleg Josep Dolcet va presentar el programa com “la música simfònica d'un gran guitarrista”. I va remarcar l'aportació que es feia en tornar a tocar per primera vegada després de la seva estrena, el 1813, de l'obertura a la cantata D'onore al pie depongansi, dedicada a la duquessa de l'Albufera, dona del governador napoleònic. És una obra que incorpora ja els crescendos a l'estil rossinià aleshores plenament de moda. El programa es va completar amb les tres simfonies del compositor i l'obertura del ballet Alphonse e Léonore ou l'amant peintre, que va recórrer els principals escenaris d'Europa. El públic va obligar el conjunt a donar dos bisos. Un d'ells el bellíssim rondó de la Simfonia núm. 16 –que el conjunt té excel·lentment enregistrada– de Carles Baguer i la repetició de l'obertura de la cantata. L'orquestra, una mica tensa pel compromís del seu repertori nou, es va esponjar i deixar anar, assolint els moments més reeixits del concert.

El Festival de Torroella ha complert posant dempeus tota aquesta obra. Ara manca que un conjunt de renom incorpori alguna d'aquestes peces al seu repertori, en descobreixi contrastos, més contingut i hi afegeixi vitalitat i soltesa en l'execució. Només a través d'interpretacions diverses es pot donar cos i difusió a les músiques redescobertes.