cultura

Crítica

peralada

Amor lliure en una església

Una òpera juvenil i amb esperit revolucionari de Wagner molt poc coneguda i fins inèdita a la Catalunya wagneriana? En una versió reduïda amb arranjaments “moderns” i fins la presència de saxos? Interpretada per una sèrie de joves cantants catalans? Amb un muntatge originat en un encàrrec a Georgios Kapoglou, home de teatre, del festival de Joves Artistes de Bayreuth l'any 2005? Una obra que, amb un llibret inspirat en la shakesperiana Mesura per mesura, celebra l'amor lliure en contra de la tirania? Representada, a més, en una església? Una proposta suggestiva que, un cop materialitzada, pot ser vindicada com un dels grans encerts de la present edició del Festival Castell de Peralada, que va reprenent un cert sentit del risc i que, per això mateix, va dedicar justament aquest espectacle a la memòria de Luis Polanco, que va formar part de la direcció artística.

El cas és que l'església del Carme de Peralada va transformar-se aquest cap de setmana en un espai teatral per acollir la representació d'una fresca i intel·ligent adaptació de La prohibició d'estimar, sobre la qual pesa el renec “conservador” de Wagner, quan buscava la protecció de Lluís II de Baviera, i la grandesa de la seva obra posterior en què va desenvolupar una transcendent llenguatge musical: a l'absis s'hi van col·locar els músics de l'Ensemble Orquestra de Cadaqués, dirigit per Fausto Nardi; en tota la longitud de la nau central, amb el terra cobert amb rebuigs de taps de suro, va configurar-se l'escenari, on actuaven els protagonistes i membres del cor de cambra del Palau; i als costats hi érem els espectadors, primer encuriosits i cada cop més entusiasmats davant d'una proposta que, produïda la seva adaptació pel festival de Peralada, arribava amb la signatura dels esmentats Kapoglou i Nardi, que assumeixen, respectivament, la direcció escènica i musical, junt amb les del compositor Frank Böhme, responsable de l'orquestració, Andreas Zeissig, autor de la dramatúrgia, i Peter Sommerer, dissenyador de l'escenografia i del vestuari. Vuit anys després de presentar-lo a Bayreuth, han dut l'espectacle a Peralada amb la incorporació d'una formació musical catalana i d'uns excel·lents cantants (i bons actors) catalans. Anomenem els protagonistes per reconèixer el seu treball, juntament amb el de la resta d'intèrprets: Júlia Farrés-Llongueras. Rocío Martínez, Mercedes Gancedo, Àlex Sanmartí, David Alegret, Vicenç Esteve i Enric Martínez-Castignani.

Aquests intèrprets van donar una vida renovada a una obra amb un argument ambientat a Palerm al segle XVI que, en contra de la hipocresia puritana dels que prohibeixen el carnaval, festeja la llibertat amorosa i els plaers de la carn. Aquest festeig va ser representat en una església, on també va sentir-se una novícia proclamant que Déu és una dona i que s'ha tancat en un convent per enderrocar l'Església des de dins, tot i que, finalment, també prefereix l'amor carnal.

Das Liebesverbot
Intèrprets: Rocío Martínez, Júlia Farrés-Llongueras, Mercedes Gancedo, Àlex Sanmartí, David Alegret, Vicenç Esteve, Enric Martínez-Castignani, etc. Ensemble Orquestra de Cadaqués. Cor de Cambra del Palau de la Música. Fausto Nardi (direcció musical) i Georgios Kapoglou (direcció escènica).
Festival Castell de Peralada, església del Carme, 3 d'agost.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.