Les aventures de Tadeu Jones s'ha estrenat a 28 països i ha obtingut 38,4 milions d'euros de taquilla (51 milions de dòlars). Tot un rècord per a una pel·lícula que va costar vuit milions d'euros, i que ha esdevingut el film estatal animat més taquiller de la història. Just abans de descansar del seu ritme atrafegat, que no li ha impedit formar part de la nova junta directiva de l'Acadèmia del Cinema Català, Edmon Roch (Girona, 1968) ens comenta les darreres xifres de Tadeu Jones, del qual és coproductor, i ens parla dels seus nous projectes (El niño, Séptimo, Capture the flag, la segona part de Tadeu Jones...) i de la seva intenció de tornar a dirigir, possiblement el 2014.
Un productor és una mena de Mr. Wolf de Pulp fiction, que soluciona ràpidament tots els problemes?
Per mi és estar molt a sobre de tot i sobretot resoldre les coses abans que es converteixin en un problema. Sempre és més senzill prevenir que resoldre. Quan tens molts exteriors, com amb el El niño, que rodàvem dotze setmanes de tretze en exteriors, estàs molt pendent del temps, i lògicament rodes l'època de l'any amb menys probabilitat de pluja, de cert tipus de vents si rodes al mar... Però això no és una ciència exacta, i hi ha dies a l'any que contravenen les estadístiques i has d'estar preparat i tenir solucions a punt. No pots tenir un equip de rodatge aturat, costa molts diners.
Doni'ns algun motiu per anar a veure El niño, la seva última producció, dirigida per Daniel Monzón (Celda 211).
És una pel·lícula que no s'ha vist encara, molt entretinguda, que ens descobreix un món que tenim al costat i, no obstant això, no hem vist encara: el tràfic que hi ha a l'estret, a la vora de Gibraltar, i com entra la droga a Espanya i Europa. És una història d'amor, aventures, traïcions... Més enllà de la història de la droga, parla de nois que estan entrant a la vida amb una aposta una mica inconscient, i a partir d'aquí es pot redreçar o tòrcer el seu camí. És una pel·lícula coral d'acció molt emocionant. Té un plus d'autenticitat, que és el que marca la diferència perquè una pel·lícula passi o quedi.
Séptimo està protagonitzada per Ricardo Darín i Belén Rueda. Dirigeix Patxi Amezcua (25 kilates), amb qui ja va treballar.
M'agrada molt 25 kilates, i després el vaig conèixer quan va treballar amb Jordi Gasull en el guió de Bruc. Va ser després que ens va passar el guió d'una pel·lícula que estava aixecant a l'Argentina. Hi ha guions que es llegeixen i d'altres que s'empassen, i aquest era dels que em vaig empassar. Era una aposta de gènere molt clara, una estructura amb mecanisme de rellotgeria amb una precisió impecable... Em va semblar una pel·lícula que anava ascendint, ell tenia molt clar com explicar-la i m'hi vaig implicar. S'estrenarà el 8 de novembre.
Vau anunciar ja fa mesos que Les aventures de Tadeu Jones tindria segona part.
Treballem en dues noves pel·lícules d'animació, la segona part de Tadeu Jones, que ja està en marxa i s'estrenaria el 2016, i abans farem una pel·lícula que es diu Capture the flag (‘captura la bandera'), que s'estrenarà el 2015, dirigida pel mateix director de Tadeu Jones, Enrique Gato. Ja hem tancat un acord amb Paramount perquè la distribueixi no només a Espanya, sinó també mundialment, els Estats Units inclosos.
Ja fa quatre anys que va dirigir Garbo, l'espia. Té ganes de tornar a dirigir?
La veritat és que sí, però sóc un productor al qual agrada molt estar al costat del director que dirigeix, i no he trobat l'escletxa de temps per tornar a dirigir jo mateix. Però tinc projectes que m'interessen molt, i espero que el 2014 se'n pugui realitzar un: un projecte de gènere i de ficció.
Com a productor fa coses molt variades. Com les tria?
Jo sóc molt eclèctic, també com a espectador. Si em demanen la pel·lícula preferida, n'he de dir cinc com a mínim, i són de gèneres i directors molt diferents. Jo com a productor busco coses que em commoguin i que no només aniria a veure, sinó que recomanaria a la gent, històries que m'emocionin i que vulgui compartir amb la gent.
És difícil produir pel·lícules de pressupost alt, per a la indústria del país?
Sí, és difícil ser productor independent, sense dependre d'un estudi, una televisió..., i haver d'aixecar tots els recursos. Si a a més vols fer pel·lícules ambicioses que no es poden fer amb una fórmula determinada de subvencions, i has de buscar capital i vendes internacionals... Això fa que sigui complicat produir. Però, per contra, he de dir que gairebé totes les pel·lícules que he volgut fer les he acabat fent, a vegades més tard del que prevèiem.