Tauró indomable

En els últims nou anys, des que va publicar el seu últim disc d'estudi, Cositas buenas (2004), Paco de Lucía ha actuat tres vegades al Festival Castell de Peralada, una fidelitat que divendres va ser recompensada amb la medalla d'honor del festival, entregada al guitarrista per la seva presidenta, Carmen Mateu, al final del concert: una actuació com sempre intensa i impecable que va durar prop de dues hores, sense gaires novetats respecte a les dues visites anteriors de Paco al festival empordanès. Una vegada més les branques de palma van decorar l'escenari i Entre dos aguas va tancar l'espectacle, com a únic bis, aclamat des del primer moment, en una versió potser de regust més llatí en la part rítmica, amb el Piraña traient fum del cajón.

També va haver-hi poques variacions en la banda: a part de l'esmentat Piraña, també continuen a l'equip el baixista Alain Pérez, Antoni Serrano –superb amb l'harmònica, moderat al teclat–, el cantaor David de Jacoba i el gran bailaor Antonio Fernández, Farru, tan impetuós que els elàstics li van sortir volant en diverses ocasions, provocant un comentari sarcàstic de Paco de Lucía, una mica més xerraire del que és habitual: “S'ha comprat els elàstics en un xinès i li cauen.”

Eren nous el cantaor Antonio Flores Cortés i el jove guitarrista Antonio Sánchez Palomo, nebot de Paco, que va mostra indicis del geni familiar, sobretot durant el duel de guitarres que va protagonitzar amb el seu oncle.

Paco va començar sol el concert, mentre un fort vent feia vibrar sorollosament les fulles dels arbres del parc del castell. “Està plovent?”, va preguntar el guitarrista sense deixar de tocar. “És l'aire, Paco”, li va contestar una veu entre el públic, que ell evidentment no va sentir, perquè després, quan ja havia sortir part de la banda per tocar un tema només amb guitarra, percussions i palmes, De Lucía va afegir: “Continua plovent? Em fa molta pena per vosaltres. Nosaltres estem aquí tan arrecerats i calentets...” En la presentació dels músics, Antonio Serrano, El Boquerón, es va referir al mestre Paco com El Tiburón de Algeciras, i la veritat és que aquest tauró de 65 anys continua sent una bèstia indomable i genial.