“S'han fet barbaritats a Vilabertran”

El cert és que jo feia de pagès a la casa familiar de Vilabertran, però per atzars de la vida vaig anar a parar a Figueres obrint un petit comerç amb un parent. Era jove, tenia inquietuds i tirava del carro mentre el soci no fotia gaire res, cosa que em va portar a instal·lar-me pel meu compte i obrir la meva primera botiga al carrer Ample de Figueres.

Em vaig formar en les noves tendències de vendes i vaig ser el primer d'utilitzar la publicitat, sobretot a la ràdio, per promocionar el meu negoci. Després d'una botiga en vaig obrir d'altres, vaig diversificar i vaig crear el que seria la marca Establiments Albert. També vaig lluitar representant el sector.

Sóc de Vilabertran i des de petit em van ensenyar a estimar i treballar per recuperar un monument que teníem al costat de casa i de què ningú feia gaire cas.

Està documentat que el 1844 l'Ajuntament de Vilabertran va fer una carta dient que el conjunt monumental estava abandonat i reclamava a la Diputació de Girona que hi fes alguna cosa. En l'escrit hi figurava un informe de l'arquitecte Roca i Bros. L'exalcalde de Figueres Eduard Puig Vayreda va comentar, en una ocasió, que durant el segle XIX els ajuntaments es preocupaven més pels monuments del que se n'han preocupat mai durant el segle XX.

La història del patronat van començar anys després de la guerra, concretament a l'any 1941. Després nosaltres vam agafar-ne el relleu el 1973.

Amb l'excusa de fer un premi periodístic a l'any 1973, que va guanyar Montserrat Vayreda, en el sopar de lliurament dels premis, aprofitant que hi havia autoritats i gent de pes, vaig forçar el compromís dels assistents de crear un patronat nou.

El primer que vam fer va ser dedicar-nos a anar comprant totes les propietats vinculades a Santa maria de Vilabertran que havien passat a mans privades en l'època de Mendizábal. Aquesta primera etapa va ser molt important per poder recuperar el patrimoni, i alhora va suposar el pas previ per després poder fer qualsevol restauració. La principal obra que vam fer va ser la compra de l'abadia amb l'ajuda del ministeri –aleshores era de Bellas Artes–. Això era a les acaballes de l'època franquista. Ens va costar cinc milions de les antigues pessetes. Després de comprar l'abadia, que amenaçava de ruïna perquè n'havia caigut la teulada, vam aconseguir una altra subvenció de cinc milions més per fer la teulada nova. Si no haguéssim fet aquesta actuació, avui el monument ja no existiria.

Hi falta de tot. El problema és que des que el vam entregar a la Generalitat, si les coses s'haguessin fet bé, amb els diners que s'hi han invertit avui ja no hi hauria de faltar res.

Al llarg de tots aquest anys s'han fet moltes bestieses, barbaritats. L'última es va produir quan a la part de l'abadia s'hi va aixecar el sostre i el paviment. Va ser un desastre i sembla que la millor solució per arreglar-ho seria tornar-ho a esgavellar tot. Va costar 1 milió d'euros. Una de les animalades grosses es va fer amb la recuperació del refectori, la biblioteca i la sala capitular quan es va parlar de portar-hi un fons d'art que havia de quedar per sempre a Vilabertran –i ja no hi és–. Amb aquesta excusa van dir que calia una temperatura adient, i no se'ls va acudir res millor que posar un terra radiant elèctric a sota les pedres, per la qual cosa van haver d'aixecar tot l'empedrat de les tres sales. La cosa, a més, comportava posar un transformador que després de moltes discussions es va posar soterrat. Després de tant d'enrenou i una inversió brutal, no es va arribar a posar mai en funcionament.

Si no s'esgavella el que es va fer malament i ho volen solucionar d'una altra manera, em temo que tornaran a fer un altre nyap. Encara s'han fet algunes excavacions a l'hort de l'Abad, on s'han trobat unes estructures que serien anteriors a la construcció de l'abadia. Per continuar caldria gratar en l'antic cementiri que ara es propietat de l'Ajuntament, i hi ha posat uns mòduls de l'escola, cosa que impedeix que hi continuï cap excavació.

No és massa visitat, perquè cal fer-hi una aposta més important.

Tenint en compte que la comarca de l'Alt Empordà és la zona que concentra més romànic del món i que estem situats al costat de Figueres, en un monument propietat de la Generalitat i dels més ben conservats, caldria apostar per fer un centre d'interpretació de tot el romànic. Aquest centre atrauria un públic de gent que va al Museu Dalí o de gent interessada en el romànic. Hi ha molt d'espai per tirar endavant el projecte. Entre les diferents sales es disposa almenys de 2.000 metres quadrats per posar-hi molta cosa. No ens podem quedar amb la lamentació que no ve gent a visitar el conjunt i no es fer-hi res.

Sí, encara en sóc membre. Quan a l'antic patronat vam fer donació del monument a la Generalitat, vam creure que amb la Generalitat les coses funcionarien molt millor. Entre els patrons d'aleshores recordo que la Montserrat Vayreda s'oposava a passar-ho a la Generalitat, i realment tenia tota la raó. Si no ho haguéssim passat a la Generalitat hauríem rebut les mateixes ajudes i s'hauria fet la restauració d'una manera més lògica. Ara la Generalitat té la propietat del conjunt i és qui decideix. Els membres del patronat poca cosa hi tenim a dir, a més, hi ha una composició massa institucionalitzada, amb gent que hi té poc o cap interès.

Com a culminació del negoci i d'aquestes inquietuds culturals i de país vam crear la Fundació Albert Tomàs i Bassols, va ser l'any 2004. Les activitats de la fundació estan pensades per recuperar i defensar el patrimoni cultural de l'Alt Empordà i per fomentar qualsevol manifestació de la cultura catalana.

Diversos treballs d'investigació i excavacions i la publicació de llibres i treballs. També hem patrocinat alguns llibres i col·laborat en altres publicacions com les de l'Institut d'Estudis Empordanesos relacionades amb Vilabertran. Ja estem preparant una nova publicació i hem ajudat en el patrocini de l'Any Sant de Sant pere de Rodes. Properament signarem un conveni amb la Generalitat per patrocinar les excavacions de Santa Helena.

A la seu de la fundació hi ha un projecte per convertir-la en un centre de col·leccionisme, amb un restaurant amb terrasses i grans vistes que gestionaria un prestigiós restaurant de la zona.

El meu patrimoni ha passat, en bona part, a la fundació, em queda alguna cosa de la meva propietat. Fins ara la fundació no ha rebut cap ajuda de cap banda, tret de les donacions que jo hi he fet. A més, té uns ingressos regulars de lloguers.

Mai vaig ser militant de CDC. Si que és veritat que en l'etapa del franquisme, i encara en la clandestinitat, vaig assistir en algunes reunions amb Jordi Pujol i Miquel Roca. Quan es va fundar CDC a Figueres, en una reunió a l'Astoria, molta gent s'hi va apuntar, jo no.

Jordi Pujol, sortint d'aquella reunió es va mostrar molt preocupat, em va agafar pel braç i vam estar donant voltes per la Rambla de Figueres fins a les dues de la matinada, fins que li vaig dir que n'estava gairebé convençut, però que necessitava temps.

Vaig ser regidor independent de Vilabertran en una llista de CiU i en diverses ocasions he estat a llistes d'ERC a Figueres. Vaig ser segon de Nitus Santos, i quan aquest havia de plegar per raons de feina Marià Lorca, que no em podia veure, va fer mans i mànigues perquè no fos regidor.