La màgia no passa pel tub

En un mes d'agost especialment actiu pel que fa a la programació cultural de Santa Cristina d'Aro –avui mateix hi ha dos concerts programats i demà comença el renovat festival del Fòrum, amb Ara Malikian–, dimecres va tenir lloc la ja tradicional Nit d'Il·lusió, que va tornar a omplir l'Espai Ridaura en la seva 14a edició. Com sempre, l'il·lusionista local i internacional Xevi va preparar un cartell basat en la novetat i en l'excel·lència dels artistes participants, representants de quatre nacionalitats i de maneres ben diferents d'entendre la màgia i l'il·lusionisme. Xevi va conduir la gala amb el seu humor incombustible –“Hem de començar a practicar per passar pel tub”, va recomanar al públic com a introducció d'un truc en què, òbviament, feia servir un tub–, la seva bona traça amb els nens que convida a pujar a l'escenari, i les referències a comerços i bars cristinencs de tota la vida com ara Can Saleta i Can Barnés, que ajuden a crear una gran complicitat entre el fundador de la Casa Màgica i els espectadors.

El festival va començar amb l'argentina Silvana i la seva màgia divertida, imaginativa i teatral, basada en elements quotidians com una bola de fil que semblava adquirir vida pròpia. Silvana va actuar sense música de fons (“Coses del directe”, va dir després en Xevi), però ella mateixa es va fer la seva pròpia banda sonora, i va acabar amb un fulgurant canvi de vestit. A continuació, Giro va fer la seva primera intervenció, basada en la manipulació de cartes, que després va fer volar per tota la sala, i en un petit mocador animat que al final va convertir en tota una dona de carn i ossos. Espectacular, però no tant com el segon número de Giro, quan va col·locar la seva ajudant en horitzontal sobre la punta d'un llarg pal que, a continuació, la va empalar en un efecte realment impactant.

Marín va irrompre en escena amb la melodia de Come fly with me i la música ja no el va abandonar durant una actuació molt completa en què va fer levitar una caixa amb una dona a dins i, amb un concepte molt dinàmic i visualment impecable, va acabar realitzant a les fosques un número de màgia fosforescent, amb la música de Sense tu, de Teràpia de Shock, que va ser molt aplaudit. Tant Giro com Marín van mostrar l'altíssim nivell de les noves generacions de mags catalans.

La Nit d'Il·lusió es va completar amb dues grans aportacions internacionals: l'estrella alemanya Alana, amb una màgia tan elegant i estilitzada com ella i un número que va culminar amb una separació de cap i tronc força inquietant, i el francès Protat, que va ser, sens dubte, el gran triomfador de la nit, amb un espectacle realment divertit. Tot va començar amb micròfons i cadires que queien inexplicablement pel terra i va acabar amb el clàssic truc de les ampolles que apareixen dins d'uns tubs i es teletransporten entre ells, en una versió molt millorada. Al crit de “més botelles?!”, Protat va fer aparèixer desenes d'ampolles de Martini a un ritme frenètic i va posar un brillant punt i final a la Nit d'Il·lusió, el gran festival màgic de la Costa Brava.