cultura

Fundació Josep Renau

El precursor de l'IVAM

Els fons del cartellista doblement exiliat van servir de base per a la creació d'una institució que els custodia, però que ha contribuït poc a la difusió de la seua obra

L'entitat que presidix Carles Santos tracta de traure de l'oblit “conscient” a què ha sigut sotmès per part del PP l'artista valencià, que mai va voler posar en el mercat el seu treball

Renau va morir a Berlín sense veure reconegu-da la seua trajectòria mundial

Josep Renau Berenguer, nascut a València el 1907, és un dels artistes valencians més importants del segle XX. Autodidacte i polifacètic, fou cartellista, dissenyador gràfic, muralista, autor de pel·lícules gràfiques i, sobretot, un extraordinari fotomuntador de relleu internacional. Malgrat aquest bagatge, Renau és una de les personalitats més maltractades i desconegudes pel gran públic, situació a què ha contribuït de forma cabdal l'oblit conscient a què ha sigut sotmès per part de les institucions valencianes governades pel PP i perquè la seua filosofia de vida anava, fins i tot, en contra de les avantguardes artístiques. Contrari a considerar les obres d'art una mercaderia, el material que es conserva d'ell són els vora 800 originals, la seua biblioteca i el seu arxiu particular, que el mateix artista va cedir per constituir el 10 de novembre del 1978 la Fundació Josep Renau. Esperançat pels canvis polítics que s'albiraven a l'Estat i al País Valencià, Renau va decidir “llegar al poble valencià” els seus fons, tal com va anunciar en una conferència en l'Ateneu Mercantil de València. Però el seu amic l'assagista Joan Fuster li va recomanar ser “més concret”. “Pepe, el poble valencià no existeix, així que caldrà pensar en alguna cosa més concreta”, relata el gerent de la fundació, Emili Payà.

El desig de Renau de donar al seu poble de naixement una obra per a la qual és difícil establir un preu de mercat, però, no es va realitzar tal com ell va preveure. Renau va morir el 1982 a Berlín, on està soterrat, decebut perquè els polítics no van complir les seues promeses –entre les quals, la creació d'una escola taller on dipositar els fons i que fóra la seu de la fundació– i sense veure plenament complits els dos objectius de l'entitat privada: la conservació i difusió de la seua obra.

Després de passar per un local municipal cedit per l'últim alcalde franquista de la ciutat, el llegat de Renau va quedar-se en l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM). De fet, l'obra del fotomuntador va permetre, junt amb el fons de Julio González, la posada en marxa de l'IVAM i que aquest siga una referència internacional en aquest tipus d'art. La fundació, amb seu actualment a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània (OCCC), propietat d'ACPV, va considerar que era el lloc més adient no sols per a la seua conservació sinó també per a aconseguir el segon objectiu de difusió.

L'arribada del PP al govern de la Generalitat, però, va truncar la consecució d'aquesta segona meta, ja que, tal com explica Payà, “des d'aleshores es produeix un menyspreu cap a l'obra de Renau per qüestions ideològiques claríssimes”. Les difícils relacions amb l'IVAM han conduït la fundació, actualment presidida pel compositor Carles Santos, a plantejar-se la possibilitat de recuperar els fons per situar-los en la seua seu. “Considerem que l'IVAM reuneix les millors condicions de conservació possibles, per això estem satisfets amb el treball que fa en eixe sentit. Això no obstant, pensem que podria fer-se més per a la difusió de l'obra. Econòmicament, ara per ara nosaltres no podem assumir ambdós objectius”, diu Payà.

“Guernica”

La pervivència de la fundació de qui va ser director de Belles Arts del primer govern republicà durant la guerra civil espanyola, encarregat d'organitzar el trasllat de les obres del Museu del Prado a les Torres de Serrans de València per protegir-les dels bombardejos de les tropes franquistes i gestionar la realització, per part de Pablo Picasso, de la seua obra més famosa, el Guernica, ha estat possible per les subvencions i els patrocinis rebuts al llarg dels últims anys. Aquestes ajudes han permès la realització de l'exposició amb motiu del centenari del seu naixement: Josep Renau 1907-1982. Compromís i cultura, organitzada per la Universitat de València i la Societat Estatal de Commemoracions Culturals, i que va viatjar al primer lloc d'exili del valencià: Mèxic DF. També va ser important per a la difusió del seu llegat l'exposició itinerant Josep Renau fotomuntador, realitzada amb l'Instituto Cervantes i exhibida a diverses capitals europees.

Però Payà en destaca l'última que s'ha organitzat al Museu de Weimar i que suposa la revisió de l'art produït en el Berlín oriental. “Després de la caiguda del mur, l'art comunista va ser amagat sense tindre en compte criteris d'excel·lència, cas en què es trobava fins ara l'obra de Renau, qui no va deixar de patir l'exili en tota la seua vida. Nosaltres estem per a corregir aquesta errada”, explica Payà.

Fundació Josep Renau

Dels fons llegats per Renau a la fundació, les col·leccions més importants són les següents: col·lecció de cartells de la guerra civil; sèries de portades per a les revistes Estudios, Oro, Nueva Cultura2 i Futuro; sèrie de fotomuntatges Els Deu Manaments; cartells de cinema mexicà; sèrie de fotomuntatges The American Way of Life; sèrie de fotomuntatges Über Deutchsland; cartons i esbossos dels murals de Halle-Neustadt i l'arxiu i la biblioteca personals de l'artista.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.