Yurian Quintanas ausculta el batec lent de la natura

Corre pels boscos dels afores de Girona un home barbut i inofensiu que es basta amb el que li dóna la terra i no s'acostaria a l'asfalt que té a tocar ni per tot l'or del món. Yurian Quintanas (Amsterdam, 1983) el va trobar un dia que ell també voltava per aquelles arbredes oblidades, qui sap si també per allunyar-se del soroll de la ciutat, i va pensar que aquella forma de vida aparentment marginal conservava alguna autenticitat que el món urbà circumdant estava perdent de manera irreversible. N'ha trobat traces, d'aquestes vides arrelades sense ansietat a la naturalesa, a molts altres llocs: als masos i als entorns del Pla de l'Estany, a la Garrotxa, a l'Empordà... Quan fotografia la natura, alguns racons insòlits, freqüentment de nit, il·luminant-los amb prou feines amb la llum grogosa d'una llanterna, té la sensació que entra en contacte amb un batec que s'assembla al seu, un ritme més lent, més silenciós, una respiració de gegant que dorm. Quan retrata la gent que hi viu, en aquests llocs, els pagesos, els pastors, una masovera arraulida vora la llar de foc envoltada de gats, sent que és a tocar d'aquella autenticitat que també busca l'home dels boscos de la perifèria de Girona: una existència que no mana la pressa ni a l'arbre ni a la terra, que assumeix que s'han de prendre el seu temps i, doncs, que un pot tranquil·lament asseure's vora una pedra i esperar.

“No m'he sentit mai còmode enmig del ritme desenfrenat i multitudinari de les ciutats”, deia ahir Yurian Quintanas en la presentació, al claustre de la Diputació de Girona, de la trentena de fotografies que componen l'exposició La fi dels dies, amb què ha guanyat la dotzena edició del concurs de Joves Fotògrafs de les Comarques Gironines, organitzat per Inspai, el Centre de la Imatge de la corporació. El jurat va escollir les imatges de Quintanas per l'originalitat, la innovació i la qualitat tècnica, però hi ha sobretot una premonició, en el que mostren, una posició moral. És una mirada escèptica? Potser més aviat admonitòria: “Ens estem distanciant massa de la natura, i potser caldria reflexionar sobre el que això comporta. Hauríem de saber viure més tranquils.” En les imatges que presenta a Girona fins al dia 27 i que a partir del 31 s'exposaran a la Médiathèque del Festival Off de Perpinyà, coincidint amb el Visa pour l'Image, hi ha una reivindicació d'aquest vincle fràgil amb una natura de la qual cada cop menys reconeixem el llenguatge, on pocs serien capaços sobreviure sense suports tecnològics.