Enric Camps es fa amb el premi Soler Estruch de Castelló de la Ribera
Rafael Estrada i Andreu Valor han participat en el lliurament dels guardons d'aquesta vila de la comarca de la Ribera que publica Edicions del Bullent
Aquest escriptor de la comarca de l'Horta ha estat el guanyador del 58è Premi Soler Estruch que s'ha lliurat a la vila de Castelló de la Ribera en un acte en què han participat joves poetes i que ha estat coordinat pel cantautor local Rafael Estrada i Andreu Valor.
El jurat, format per Tobies Grimaltos, Rafael Estrada, Anna Moner, Urbà Lozano i Núria Sendra, ha destacat de l'obra la capacitat per crear situacions inquietants a partir de personatges turmentats, veïns d'un mateix edifici.
L'obra “Els espills sempre miren als ulls”, ofereix una sèrie de narracions que s'hi desenvolupen en un edifici que s'incendia dies després i que serà el denominador comú de totes les històries.
Contes que fan d'aquell veïnatge un escenari gens tranquil·litzador amb protagonistes solitaris o desesperats. Potser dements, que saben que no resulta gens fàcil emmirallar-se, perquè han descobert que els espills sempre miren als ulls.
L'autor
Enric Camps, és de Godella, un poble de la comarca de l'Horta. Casat i amb dues filles és delineant de professió i de vocació.
Ha rebut premis arreu del territori lingüístic: Montuïri, Canals, Organyà, Vila-real, Tremp, El puig, La Vila Joiosa, Paterna... Sempre dins de l'àmbit del relat curt, que, segons afirma, “és la manera que té la literatura de transmetre els secrets més transcendents amb una simple xiuxiueig a cau d'orella”.
Fins ara ha publicat alguns dels contes guardonats en obres conjuntes. Aquest serà el seu primer llibre en solitari.
L'opinió primera
En rebre el premi ha declarat “escric com qui projecta un habitatge, deixant poc marge a la sorpresa; pretenent —que no aconseguint— tindre-ho tot controlat.
Es veritat, tanmateix, que de vegades les històries prenen vida pròpia i marxen un poc al marge del projecte inicial. Però, amb el temps, aquest fet ha anat derivant cap al plaer, i no cap a l'angoixa dels primers anys, sobretot perquè sembla que les històries, com la vida, funcionen més bé si les deixes improvisar de tant en tant.”