El garant de la llengua

Joan Coromines és l'home més savi de Catalunya, des d'un punt de vista, que fins i tot us diria que és emprenyador”. Aquesta és una frase que l'escriptor Josep Pla va dedicar a qui ha estat considerat com un dels filòlegs catalans més importants. Home enèrgic, tenaç, d'intel·ligència clara i d'una capacitat de treball indiscutible Joan Coromines (Barcelona, 1905 - Pineda de Mar, 1997) és autor, entre moltes altres, de dues obres excepcionals per a la llengua del país: el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i l'Onomasticon Cataloniae, l'obra etimològica encara no superada que recull l'origen i explica els noms de persona i els topònims antics i moderns, emprats a diferents territoris de parla catalana. Coromines hi va treballar durant més de seixanta anys, reunint més de 400.000 topònims pertanyents a 2.000 municipis. El filòleg es va especialitzar en lingüística romànica i tenia un coneixement excepcional del català, el castellà i l'occità, a banda de dominar la lingüística indoeuropea i aràbiga.

La Fundació Pere Coromines, que per exprés desig del filòleg i com a homenatge a qui va ser un destacat economista i polític, porta el nom del seu pare, es va fer realitat poc abans de la seva mort. L'abril del 1997 i sota la presidència i l'empenta de l'exconseller de Cultura Max Cahner començava a caminar l'entitat amb uns objectius ben clars, però amb un finançament limitat. “La fundació té un camp molt ampli d'actuació, però allò que la singularitza és que ens dediquem a conservar, difondre i continuar l'obra del lingüista Joan Coromines”, precisa el director de l'ens, Josep Ferrer. La fundació, però, no va disposar d'una seu física fins l'any 2006 quan va ser inaugurada a l'antiga casa d'estiueig que la família Coromines tenia a Sant Pol de Mar i que es va fer coincidir amb els actes de celebració del centenari del naixement del filòleg. L'edifici, que havia estat l'antic ajuntament del poble, es troba davant mateix del mar i guarda entre les seves parets l'amplíssima biblioteca del pare i el fill Coromines i, com a fet destacat, el milió llarg de fitxes de paper de ceba en les quals Joan Coromines va recopilar la informació bàsica per a les seves obres cabdals.

Josep Ferrer recorda que, com a entitat petita que és, les activitats a desenvolupar estan molt limitades al pressupost. Tot i així, des del primer moment es va posar en actiu una plana web “que pogués difondre al món el gran treball del filòleg” i es va catalogar tot l'arxiu. Pel què fa a publicacions, la línia que es va obrir va ser la d'editar fins ara setze epistolaris que demostren la intensa activitat duta a terme per Joan Coromines amb els prohoms de la cultura, la societat i la política del seu temps com pot ser Pompeu Fabra, Josep Pla, Joan Fuster, Carles Riba o Josep Puig i Cadafalch, entre molts d'altres. Tots els volums han estat a cura tant de Josep Ferrer com de Joan Pujadas. D'altra banda, el mateix Max Cahner en el seu moment va cedir a la Fundació Coromines les seves accions de la seva editorial Curial Edicions Catalanes – amb una gran vitalitat durant els anys setanta i que havia publicat molta obra de Coromines– i la seva biblioteca personal. “Des de la Fundació volem anar revifant el títols que van ser publicats del catàleg tant general com específic sobre Joan Coromines”, apunta Ferrer.

En aquest llarg, i sovint costerut, camí per trobar aliances que permetin continuar. Una ha estat l'acord amb l'ajuntament de Sant Pol per cedir part de la planta baixa com a biblioteca municipal. Una altra, la signatura a principis d'any un acord amb l'editorial Ara Llibres per publicat l'edició revisada i abreujada del Diccionari Etimològic de la Llengua Catalana en tres volums i s'està treballant en un projecte de digitalització del fons. “Cal difondre i donar a conèixer el màxim possible la figura de Joan Coromines a través de la xarxa, per evitar que amb l'excusa de la crisi el seu llegat quedi oblidat”, reflexiona el director de l'entitat.

En qualsevol cas, per Josep Ferrer i la gent de la Fundació, aquest moment de clara reivindicació de la llengua catalana, Joan Coromines hauria d'ocupar un lloc preeminent que ara no té. “La seva obra és immensa i la qualitat del seu treball és innegable”, destaca. El director de la fundació es lamenta que la situació econòmica actual pot afectar de ple l'àmbit de les fundacions amb pocs recursos. “No es pot substituir amb voluntariat el què ha de ser una tasca professional, perquè hi ha el perill de tornar als anys cinquanta”, alerta.