Crítica
El monstre és l'estrella
El debat polític i moral que envolta el film no ha fet més que donar-li popularitat
L'any 1965, després d'haver aconseguit la seva independència, Indonèsia és governada pel president Sukarno. A l'interior del país, el Partit Comunista (PKI), que ha col·laborat en l'alliberament de l'illa, és un dels partits comunistes situats en un país sense govern comunista amb més afiliats del món. El general Suharto du a terme un cop d'estat i es crea l'objectiu d'aniquilar tota persona afiliada al Partit Comunista o que sigui sospitosa de simpatitzar amb el moviment. Prop d'un milió de persones són executades. En el context de la guerra freda, l'acció és vista com una victòria contra el comunisme, lloada per la premsa nord-americana. El documentalista Joshua Oppenheimer, en col·laboració amb altres cineastes d'Indonèsia que resten en l'anonimat, decideix retrobar alguns dels botxins que varen dur a terme les massacres. El documental neix de la trobada amb Anwar Congo, que va executar prop de mil persones escanyant-les amb un filferro o tallant-los el cap. En l'actualitat, Anwar és respectat per haver fundat una organització paramilitar en què estan vinculades nombroses figures del govern actual.
The act of killing proposarà que Anwar i altres botxins representin davant les càmeres els crims que varen realitzar, que es converteixin en actors de ficció que reconstrueixen els actes de barbàrie de la seva joventut. The act of killing, doncs, és una pel·lícula impactant que mostra com uns assassins, que no s'han penedit de res i que han viscut respectats pels règims del seu país, poden repetir els gestos criminals com si fossin actes heroics. És cert que el film planteja algunes qüestions fortes com a retrat de determinades mentalitats criminals, però en la posada en escena dels crims per part dels mateixos botxins hi ha un punt que traspassa els límits de la moral. No queda clar que la proposta d'Oppenheimer sigui simplement el resultat d'una denúncia política, ja que en la posada en escena de les seves accions hi ha un desig de traspassar el límit d'allò moralment tolerable per atorgar a uns personatges detestables la possibilitat de poder-se convertir en hipotètics herois davant les càmeres. El debat polític i moral que envolta The act of killing no ha fet més que donar-li popularitat i convertir-lo en el documental de moda que triomfa en el mercat internacional.
