A l'hivernacle

Im Treibhaus (A l'hivernacle) és la cançó de Richard Wagner sobre textos de Matilde Wesendonck que va marcar, segons la meva manera de veure-ho, el punt més alt del concert de dissabte a la Schubertíada de Vilabertran. Tant la mezzo Michelle Breedt com la Camerata 432, nova denominació de l'orquestra de la Schubertíada, van trobar aquell punt de qualitat, expressivitat i col·laboració precisa, que ens va dur a esferes inefables. Tot el concert va tenir molt bon nivell, en què van destacar com a obra central els cinc Wesendonck lieder wagnerians. Una Breedt en un moment de gran forma vocal va cantar un arranjament per a veu i orquestra de corda de Rudolf Léopold molt reeixit.

La sessió va començar amb l'audició poc freqüent dels 12 valsos nobles D.969, publicats el gener del 1827. Schubert els va escriure “per a pianoforte solo”. Fritz Busch els va orquestrar en una versió grandiloqüent, però ahir, en una adaptació per orquestra de cambra, van sonar plenament schubertians. Sota la batuta d'Antoni Ros-Marbà, van tocar-los molt bé, sobresortint la concertino d'ahir, Elena Rey, amb el protagonisme mesurat que calia.

La segona part va acabar, com fa dos anys, amb una obra de Britten, emmarcada ara en el seu any commemoratiu. Es tractava de les Variacions sobre un tema de Frank Bridge, Op.10. És una obra àgil molt passadora que dóna al tema forma, successivament, de marxa, ària, bourrée, vals, moto perpetuo, funeral, cant i fuga. No és fàcil i un dels fragments que va sortir rodó va ser el titulat Romance. Amb els aplaudiments del públic van repetir, absolutament lliurats a la música, part del moto perpetuo. Cal esperar que la Camerata 432 no hagi de romandre a l'hivernacle fins l'any vinent, sinó que pugui tenir vida continuada fora de Vilabertran com en ocasions ja ho va fer la passada temporada.

El balanç de la Schubertíada d'enguany és, com ha estat sempre, positiu. I cal destacar que al costat de noms de prestigi internacional, ha tingut la col·laboració d'artistes del país com, a més de l'esmentada Camerata 432, el Quartet Casals, la clarinetista Ona Cardona, i en sessions debut i en horari de tarda, amb el violoncel·lista Pau Codina i el Quartet Gerhard. L'any vinent, en aquest aspecte, se'ns presenta prometedor amb les sopranos Ofèlia Sala i Núria Rial; els pianistes Francisco Poyato i Katia Michel; de nou el Quartet Casals amb Ona Cardona i, com a debut a Vilabertran el baríton Josep Ramon Olivé, la soprano Laura Rubí amb Jordi Armengol en La bella Magelone de Brahms amb Ernest Serrahima fent de narrador.