Reportatge
novetats. narrativa. catalana
lluís llort
Facin joc! ‘D'on vinc'
Tot i que la situació convida a una certa prudència, la majoria de les editorials catalanes s'han esforçat per presentar unes apostes dignes amb vista a la tardor. Algunes, fins i tot sembla que vulguin demostrar la certesa de la teoria que relaciona el gremi amb la ruleta
Un editor em va explicar poc abans de l'estiu que alguns companys del gremi s'estan guardant títols en què hi confien totalment per a més endavant, perquè no els volen cremar en un mercat escanyat per la paranoia del no gastar. En llibres costa poc estalviar, aquest és el problema. I molts cops vol dir passar de comprar-ne un parell l'any... a cap. Una ruïna.
Tot i això, Déu n'hi do les novetats que es presenten, entre les quals hi ha uns quants debutants, però també autors consolidats. Si els calaixos d'alguns editors se suposa que amaguen l'or de Moscou, cal deduir que la salut de la nostra literatura és molt bona. Ara falta que el públic comparteixi l'opinió i compri sense garreperies.
El novel·lista Andreu Martín, en el llibre d'entrevistes Les veus del crim (Alrevés), d'Anna Maria Villalonga, explica de manera diàfana la teoria del funcionament d'algunes editorials. Les compara amb un jugador de la ruleta que aposta a 20 dels 36 números, de manera que té força probabilitats d'encertar el guanyador, amb la qual cosa multiplica per 36 l'aposta feta. Això explica el perquè de l'allau habitual de novetats.
Us oferim la llista de les principals novetats de narrativa original en català que es presentaran abans de Nadal.
ALREVÉS:
Dins la col·lecció Crims.cat publiquen Aire brut, primera novel·la de Lluís Bosch en el gènere negre. Està ambientada en la Barcelona del 1941 i protagonitzada per un jove falangista extremeny que arriba a una ciutat amb les ferides de la guerra ben obertes. També publiquen la novel·la pòstuma d'Agustí Vehí [a la peça de l'esquerra].
AMSTERDAM:
El sempre prolífic Jordi Sierra i Fabra presenta La mort del censor, ambientada a la Barcelona dels anys seixanta, en ple franquisme i amb una tèrbola trama d'odis ocults i passions amagades. Manel Bonany signa la novel·la L'esclau de la sal, una relectura de la llegenda de sant Jordi ambientada a la Tàrraco del segle IV a.C. I també publiquen L'estiu de l'amor, de Toni Orensanz, en què fa una ficció partint de l'amant de Picasso, Fernande, el 1909.
ANGLE:
Asha Miró ofereix un relat en què biografia la vida del seu pare, actualment malalt d'Alzheimer, a D'aquí ningú no me les pot prendre. Dos debuts que no ho semblen: Les desventures d'Arquímedes Cadavall, obra de contingut generacional d'Andreu Grau, i Les coses invisibles, de Ramon Tolosa, en què cinc històries convergeixen en un punt.
BROMERA:
Andreu Martín, tot i ser un autor més relacionat amb la novel·la negra, fa incursions en altres gèneres amb regust històric, com amb la magnífica Cabaret Pompeia i, ara, amb Cicatrius de 1714, en què mostra el conflicte a través del jove Lluís Sistach (premi Ciutat de Badalona 2013).
CLUB EDITOR:
L'adéu al mestre és la novel·la de Guillem Frontera en què l'autor mallorquí fa un fresc de la picaresca que es pot identificar en el món de l'art.
COLUMNA:
Jordi de Manuel va guanyar el darrer premi Pin i Soler amb La decisió de Manperel, una novel·la inspirada en un important matemàtic, rus i real, que es va aïllar del món. Carles Casajuana recupera a El melic del món personatges de l'anterior L'últim home que parlava català, amb què va guanyar el premi el premi Llull el 2009. Rafel Nadal publica Quan en dèiem xampany, en què narra la història d'una nissaga des del 1800 fins a l'actualitat. L'arquitecte dels somnis, de Teresa Roig, és una novel·la inspirada en Gaudí i la seva obra. Gerard Guix mostra a El cementiri un futur apocalíptic en què no es pot enterrar els morts per falta d'espai. Andreu González i Ramon Gasch presenten l'oportuna Defensors de la terra, continuació de Bon cop de falç! I Empar Moliner publica Contes inventats per a nens i nenes amb dret a decidir quin conte volen.
COSSETÀNIA:
Inès Vidal va guanyar el premi de narrativa Ribera d'Ebre amb la novel·la El metge i un gos d'atura, sobre l'abús de poder i les reaccions inesperades.
EDICIONS DE 1984:
Malanyet és una narració d'humor en què Pere Audi fa un retrat de la societat d'un poble del Priorat, a començaments del segle XX, dividit entre els partidaris de la forquilla i els de la cullera.
EDICIONS 62:
Les llavors del silenci és la novel·la amb què el debutant Àlvar Caixal va guanyar el darrer premi Sant Joan. L'obra combina dos plans narratius, un situat al 2002 i l'altre als anys anteriors a l'esclat de la Guerra Civil, i fa un recorregut per la història de dues famílies marcades per la guerra. El guerrer adormit, de David Martí, presenta un relat que navega cap a l'autoajuda partint de l'experiència personal de l'autor de Les bruixes d'Arnes.
EMPÚRIES:
Núria Perpinyà presenta la novel·la Al vertigen, una història d'amor en format triangular protagonitzada per una escaladora solitària i enigmàtica.
LA MAGRANA:
Joan Brossa té una ingent obra en prosa, pròpia o vinculada a altres autors. A Prosa completa i textos esparsos, amb edició de Glòria Bordons, es recull tot aquest material. La lògica dels panys, de Francesc Josep Vélez, són dotze relats literàriament exigents i de contingut reflexiu.
LA MANSARDA:
L'últim temporal és una novel·la de Jaume Rodríguez Suriñach en què recull tot de gestes heroiques dels mariners de Sant Pol, on va néixer l'autor.
LLIBRES DEL DELICTE:
L'editorial de Marc Moreno, tot just estrenada, presenta el segon títol, Coll avall, del tàndem format per X. Díaz i M. Martínez. Una novel·la negra crítica amb el poder dels bancs.
METEORA:
Isidre Grau, autor reconegut i company de suplement, presenta El dia de l'incident, tretze relats en què els personatges són els herois d'unes situacions passades pel sedàs de la tendresa i l'humor. Per més temps que passi, de Francesc Santolaria, és una novel·la de tint negre ambientada a la Barcelona dels anys cinquanta. Antoni Real, conegut per ser el presentador a TV3 de Temps de neu, ha escrit Salnitre, una novel·la en què un escriptor, un guia i nou turistes més queden tancats a les coves de salnitre de Collbató per un terratrèmol. El mallorquí Antoni Vidal Ferrando presenta dotze relats sota el títol comú Quasi sempre un blues.
MOLL:
Cèlia Sànchez-Mústich presenta Ara et diré què em passa amb les dones i tretze contes més. L'autora ofereix humor, ironia, suspens i molta agudesa psicològica.
PAGÈS EDITORS:
Relats per al Passeig, del veterà Josep Vallverdú, és un recull de textos breus en què podem accedir a l'univers narratiu de l'autor (prologat per Jaume Cabré).
PERISCOPI:
La peixera, de Maiol de Gràcia Clotet, és un altre dels debuts de la temporada, una obra inquietant en què Josep E. es desperta tancat en una habitació, i inicia un malson que també viurà en llibertat.
PROA:
Pep Coll és una de les apostes fortes de la tardor amb Dos taüts negres i dos de blancs, en què reconstrueix un crim real que va tenir lloc al Pallars del 1953. Julià de Jòdar és un altre de valors segur de Proa, ara amb El desertor en el camp de batalla, protagonitzada per un home gras que viu al Raval i que ho observa tot amb una ullera de llarga vista. La metgessa Amàlia Lafuente publica el segon thriller ambientat en el món mèdic, Teràpia de risc, amb una crítica a la ciència sotmesa al poder. Joan F. Mira, un dels intel·lectuals més respectats de l'actualitat, evoca la infantesa i l'adolescència a l'horta valenciana a El tramvia groc. Muriel Villanueva presenta una novel·la autobiogràfica, Motril 86, en què una nena de vuit anys descriu les vacances d'estiu amb la mare i la dona de la mare. Joan-Lluís Lluís ha creat una història mitològica a Les cròniques del déu coix, en què l'expansió del cristianisme fa que es morin els déus grecs, tots menys un, que conviurà amb els homes (il·lustrada per Perico Pastor). Joan Carreras publica Cafè Barcelona, en què un rodamón català marcat per una tragèdia familiar viu una segona oportunitat a Amsterdam. Gemma Freixa va guanyar el premi Roc Boronat amb la novel·la Casino Santa Isabel, sobre la descolonització de la Guinea espanyola. Miquel de Palol, un altre dels nostres grans intel·lectuals, ofereix una exhibició de tècniques narratives per parlar de l'actualitat a El llac dels signes.
QUADERNS CREMA:
Sergi Pàmies, amb els recull de relats breus Cançons d'amor i de pluja, serà un dels números guanyadors.
VIENA:
Fragments de memòria, de Maria Rosa Morera, és el retrat d'una generació que va créixer en el període més gris de la postguerra. Joan Soler presenta La muntanya de les relíquies, una llegenda sobre l'origen de Sant Pere de Rodes.
Agustí Vehí
Alrevés publica l'obra pòstuma
d'Agustí Vehí, Remor de serps, dins la col·lecció, Crims.cat. El novel·lista figuerenc va morir el març passat a 55 anys. L'obra està ambientada al París del 1940 i protagonitzada per dos agents catalans perseguits pels feixistes espanyols. El 27 de setembre es retrà un homenatge a Vehí a l'Auditori de la Universitat Ramon Llull de Barcelona.
Sense novetat
Algunes editorials no tenen cap novetat de narrativa catalana per a la tardor. No vol dir que no tinguin cap novetat, però les tenen en poesia, traduccions (gairebé totes), assajos i llibres divulgatius. Així, a més, allarguen la vida de les obres presentades durant la primavera passada, que no està malament. Algunes d'aquests editorials són: Base, Destino, Gregal, Labreu, La Campana, Males Herbes, Raig Verd, Rosa del Vents, Saldonar, Sidillà, Tres i Quatre...
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.