Aquest cop, el cel no pot esperar

El terme R.I.P.D. que dóna títol a la pel·lícula és el nom que rep un departament encarregat de tornar a portar a la vida els morts i convertir-los en policies actius en la seva lluita contra el mal. L'esquema de la pel·lícula explica la història d'un policia assassinat pels seus propis companys que decideix tornar, revisar la seva situació i descobrir l'individu que el va matar. El policia estarà acompanyat d'un cowboy murri que ha trobat durant la seva estada al cel. Els humans només els podran veure com si fossin un xinès i una rossa eròtica, fet que provoca un seguit d'equívocs còmics sobre la doble personalitat dels protagonistes. La proposta que ens ofereix el director alemany Robert Schwentke podria resultar atractiva, però no ho és. Sobretot si la contemplem com una revisió del subgènere de les buddy movies –pel·lícules sobre parelles de policies– que durant uns quants anys va convertint-se en una curiosa recepta comercial. Ara sembla com si les pel·lícules d'acció necessitessin trobar camins per reforçar la inversemblança i apostar per tot allò fantàstic.

Perquè una pel·lícula d'aquest gènere funcioni cal que hi hagi una certa química entre els protagonistes. La parella formada per Ryan Reynolds –Buried– i Jeff Bridges –convertit en caricatura del personatge de Valor de ley– no acaba de funcionar. Les troballes que vol tenir la pel·lícula s'esgoten ràpidament i la imaginació dóna pas a l'entreteniment més simplista. El més curiós són les escenes que transcorren en un hipotètic cel on un seguit de buròcrates intenten recol·locar els morts que arriben i donar-los una segona oportunitat. Malgrat una certa ironia amb la creació del més enllà, el conjunt ens acaba fent enyorar Coronel Blimp, de Michael Powell.