arqueologia
Vilafant llueix el seu passat neolític i el seu culte als toros
S'exposa fins a finals de mes una mostra que recull les troballes de Serra del Mas Bonet, considerat un dels jaciments del neolític més excepcionals de Catalunya
L'afectació de l'evolució humana en el paisatge és constant. Més enllà, però, dels pros i els contres, tot sovint les intervencions per millorar infraestructures –per posar un exemple– permeten posar al descobert troballes que, paradoxalment, aprofundeixen sobre el nostre passat. Aquest és el cas de l'assentament prehistòric de la Serra del Mas Bonet, que ha sorgit arran de la construcció d'infraestructures ferroviàries al seu pas per l'Alt Empordà i que l'any 2008 va posar al descobert cabanes, fogars, sitges i tota una sèrie de troballes singulars que han convertit aquest jaciment en un dels més excepcionals de Catalunya.
Una exposició itinerant, titulada Troballes, es pot veure aquests dies i fins a finals de mes a la Casa de la Vila de Vilafant, municipi al qual està assentat aquest ric jaciment. Precisament, els arqueòlegs encarregats de les excavacions, Rafael Rosillo (el director de l'excavació) i Antoni Palomo, hi han ofert una conferència en què han exposat alguns dels últims estudis sorgits arran de l'assentament prehistòric.
El perquè de la seva excepcionalitat el detalla perfectament Antoni Palomo en explicar que la Serra del Mas Bonet és un extens assentament ocupat durant gairebé 3.500 anys (des de les primeres etapes del neolític fins a l'edat del bronze, entre el 5.000 i el 1.500 aC), “per la qual cosa comprèn ben bé quatre etapes ben representades d'aquell període històric”. El fet d'abraçar un espai de temps tan llarga i que estigui tan ben conservat, remarca Palomo, permet als arqueòlegs definir millor quin era el paisatge, l'economia i la societat d'aleshores, com ara descobrir que la tala dels arbres es va fer per a un ús agrícola de les terres o que gràcies a la gran quantitat de fauna trobada es pot distingir clarament de quins animals s'alimentaven els avantpassats d'aquesta contrada, per posar algun exemple.
La Serra del Mas Bonet s'emparenta amb els jaciments de la Draga de Banyoles (en la fase de neolític inicial), Ca n'Isach de Palau Savardera (neolític mitjà) i el menhir trobat amb les múltiples construccions de dòlmens i megàlits que s'estenen pel territori, des del massís de l'Albera fins a les Gavarres (neolític final).
LA XIFRA
El culte als braus ja existia en la prehistòria catalana
Entre les troballes més singulars del jaciment, destaquen les sis esteles –algunes amb banyes esculpides– que ofereixen informació inèdita sobre el món de les creences i un possible culte al toro en aquestes comunitats. Gens comunes a Catalunya, però sí en el context geogràfic del Mediterrani, aquestes esteles remeten a rituals de les comunitats reproductores i una simbologia pròpia de la fertilitat, la natura i la força.
Segons els arqueòlegs, les representacions figuratives de pedra més o menys abstractes tenen una gran força i desprenen una autèntica bellesa pètria. Però, més enllà d'això, constitueixen una novetat en el panorama de la prehistòria catalana i una oportunitat per analitzar el món de les idees en les darreres etapes de la prehistòria.
Se sap que aquestes comunitats prehistòriques van viure en una època de canvis de gran transcendència: l'extensió del fenomen megalític, l'aparició dels primers metalls i, molt possiblement, la consolidació de les diferències socials entre els membres de les comunitats.