Torna el millor Puntí

“Ja estava una mica saturat de tocar sol i, a més, penso que les cançons mudes del llibre Incompletament Puntí es mereixien ser musicades i orquestrades. De fet, quan feia el llibre ja estava pensant en música, i ara ha arribat el moment de presentar el llibre sonorament.” Ho explica Adrià Puntí al pati de casa seva, a la localitat gironina de Salt, mentre els seus músics continuen assajant a l'interior i el guitarrista Lluís Costa fa provisionalment les funcions de cantant. Sona molt bé. Puntí ha reunit la millor banda que ha tingut en molt de temps: a més de Costa, hi ha també el baixista Pere Martínez i el bateria Dani Pujol. Tots tres ja acompanyaven el cantant saltenc en els concerts de presentació del seu primer disc en solitari, Pepalallarga i..., fa quinze anys. I ara tornen a formar el nucli dur de la banda de Puntí en una nova etapa que s'obrirà oficialment el dissabte 12 d'octubre a la sala gran de l'Auditori de Girona, en un concert molt important per a Puntí i els seus seguidors, que tenen ganes de veure'l en acció amb noves cançons, una bona banda i ganes de tornar a la primera línia de foc, encara que ara mateix no hi ha un nou disc en perspectiva.

Els seus problemes amb la discogràfica Picap, que va publicar entre el 1997 i el 2002 els seus tres discos en solitari i el recent recopilatori Vinc d'un silenci massa curt, semblen la principal raó d'aquesta llarga aturada discogràfica que no té perspectives de solució immediata, però Puntí tampoc no en vol parlar gaire. A falta de disc, fa temps que treballa en una pel·lícula, Viatge d'un savi vilatrista cap enlloc, i sobretot en el llibre autoeditat que va veure la llum per Sant Jordi, Incompletament Puntí, un llibre d'artista molt ben editat en què les escultures, els vitralls i els gravats del seu pare, Narcís Puntí, conviuen amb dibuixos i textos diversos de l'Adrià, incloses les lletres d'algunes cançons del disc Maria (2002) –homenatge a la mare, com el llibre ho és al pare– i també d'una sèrie de cançons mudes que ara deixaran de ser-ho, perquè les ha vestit amb música per presentar-les a Girona i, més endavant, en altres concerts que s'estan començant a perfilar, a partir del gener vinent, però potser també abans.

Per Puntí tot està entrellaçat: la pel·lícula, el llibre, les noves cançons, i crec que ara s'acabarà d'entendre millor la connexió i el sentit global de tots aquests projectes. De la mateixa manera, a aquells que només han vist en el seu llibre una espècie de calaix de sastre caòtic, ell els respon amb fermesa: “El llibre té una lògica interna, un guió que té molt a veure amb l'obra del meu pare.”