Torna el millor Puntí
Adrià Puntí obrirà una nova etapa el 12 d'octubre amb la presentació en directe de les cançons ‘mudes' del llibre ‘Incompletament Puntí', amb una gran banda
el llibre ja
estava pensant
en música i
ara el presento sonorament”
“Ja estava una mica saturat de tocar sol i, a més, penso que les cançons mudes del llibre Incompletament Puntí es mereixien ser musicades i orquestrades. De fet, quan feia el llibre ja estava pensant en música, i ara ha arribat el moment de presentar el llibre sonorament.” Ho explica Adrià Puntí al pati de casa seva, a la localitat gironina de Salt, mentre els seus músics continuen assajant a l'interior i el guitarrista Lluís Costa fa provisionalment les funcions de cantant. Sona molt bé. Puntí ha reunit la millor banda que ha tingut en molt de temps: a més de Costa, hi ha també el baixista Pere Martínez i el bateria Dani Pujol. Tots tres ja acompanyaven el cantant saltenc en els concerts de presentació del seu primer disc en solitari, Pepalallarga i..., fa quinze anys. I ara tornen a formar el nucli dur de la banda de Puntí en una nova etapa que s'obrirà oficialment el dissabte 12 d'octubre a la sala gran de l'Auditori de Girona, en un concert molt important per a Puntí i els seus seguidors, que tenen ganes de veure'l en acció amb noves cançons, una bona banda i ganes de tornar a la primera línia de foc, encara que ara mateix no hi ha un nou disc en perspectiva.
Els seus problemes amb la discogràfica Picap, que va publicar entre el 1997 i el 2002 els seus tres discos en solitari i el recent recopilatori Vinc d'un silenci massa curt, semblen la principal raó d'aquesta llarga aturada discogràfica que no té perspectives de solució immediata, però Puntí tampoc no en vol parlar gaire. A falta de disc, fa temps que treballa en una pel·lícula, Viatge d'un savi vilatrista cap enlloc, i sobretot en el llibre autoeditat que va veure la llum per Sant Jordi, Incompletament Puntí, un llibre d'artista molt ben editat en què les escultures, els vitralls i els gravats del seu pare, Narcís Puntí, conviuen amb dibuixos i textos diversos de l'Adrià, incloses les lletres d'algunes cançons del disc Maria (2002) –homenatge a la mare, com el llibre ho és al pare– i també d'una sèrie de cançons mudes que ara deixaran de ser-ho, perquè les ha vestit amb música per presentar-les a Girona i, més endavant, en altres concerts que s'estan començant a perfilar, a partir del gener vinent, però potser també abans.
Per Puntí tot està entrellaçat: la pel·lícula, el llibre, les noves cançons, i crec que ara s'acabarà d'entendre millor la connexió i el sentit global de tots aquests projectes. De la mateixa manera, a aquells que només han vist en el seu llibre una espècie de calaix de sastre caòtic, ell els respon amb fermesa: “El llibre té una lògica interna, un guió que té molt a veure amb l'obra del meu pare.”
Una dotzena d'inèdits
Però un cop ha sortit el llibre, ara Puntí està molt concentrat en la música. Des del juliol està treballant en les noves cançons, una dotzena de temes inèdits amb títols com ara Tarda d'agost, La prova del nou, Cor emigrant, La clau de girar el taller, Tornavís, Prohibit, Un trist avís d'enyor, El boig del telèfon roig, etc.
Alguns d'aquests temes s'han pogut escoltar en els seus concerts en solitari o a través d'internet, en versions molt més despullades que les que està treballant ara amb la seva banda, la Fellaction on the Rocks Bang Bang Bang, ampliada amb les cordes del Taller d'Orquestra i potser també amb altres reforços encara no concretats. “Darrere d'aquest concert hi ha un treball molt important, no es tracta d'una actuació amb les cançons de sempre: el públic hi trobarà moltes novetats”, diu Puntí, el millor Puntí que s'ha vist i escoltat en molt de temps. Una gran notícia.