La magnífica obsessió

Quan s'estableix el cànon que marca la història del documental, moltes vegades s'oblida que l'any 1950 un científic noruec anomenat Thor Heyerdahl va dirigir una pel·lícula de 58 minuts sobre la seva aventura personal dins d'un vaixell de fusta a través del pacífic. El documental Kon-Tiki tenia una força especial per la veritat que amagaven les imatges. Thor Heyerdahl volia donar constància de la seva aventura científica i construïa la seva imatge com un diari de rodatge, en què la seva pròpia veu acompanyava les imatges de la seva experiència personal. D'aquesta manera el relat èpic propi d'una pel·lícula d'aventures donava pas a la construcció d'una certa veritat. Kon-Tiki establia un pont amb els grans relats d'aventures marítimes –Moby Dick al capdavant–, però des de la veritat de la pròpia experiència. En el seu moment el documental va convertir-se en una fita del gènere, va ser premiat amb un Oscar, va popularitzar la gesta de Thor Heyerdahl i va estar acompanyat del boom literari del llibre que relatava la seva aventura.

Avui, 60 anys després, la gesta de Thor Heyerdahl dalt de la Kon-Tiki és una gesta oblidada. El nom de l'embarcació és una icona popular, però ningú no sap quin trajecte va fer, per què va ser construïda, ni què volia demostrar aquest científic noruec presoner de la seva pròpia follia i ambició. Kon-Tiki, dels cineastes Joachim Ronning i Espen Sandber, és la pel·lícula més cara que s'ha rodat a Noruega, encara que tota l'acció no passi en cap paisatge nòrdic sinó a l'hemisferi sud, a les aigües del Pacífic. L'interès de la pel·lícula rau al fet que, en certa manera, anteriorment havia donat forma al documental. Alguns dels moments més angoixants de la pel·lícula, com el de l'atac d'un tauró contra els tripulants del rai, no són més que una posada al dia d'elements que estaven en el vell document. És com si, gràcies als efectes especials, a la tecnologia digital i a la suggestió per la imatge es volgués donar forma al material vell. De totes maneres, però, l'error de la ficció sobre la Kon-Tiki és que no és limita a ficcionalitzar un document, sinó que també vol funcionar com l'hagiografia d'un personatge convençut d'ell mateix, que acabarà essent un gran heroi. Aquest costat hagiogràfic li dóna un aire molt planer, que s'encalla sobretot als moments inicials i finals.

Kon-Tiki explica la història de l'obsessió de Thor Heyerdahl, que vol convèncer el món que els indígenes del Perú van ser els primers colonitzadors de la Polinèsia en l'època precolombina. Per demostrar aquest fet decideix embarcar-se, amb cinc companys, dins d'un rai construït amb els mateixos materials amb què podien construir els indis del passat. El viatge original, que va tenir lloc l'any 1947, va durar tres mesos i els seus tripulants varen arribar a fer 7.000 km dalt de la precària embarcació. Des de les primeres imatges veiem com Thor Heyerdahl és un savi convençut de la seva pròpia veritat, que intenta convèncer els incrèduls fins aconseguir finançament del govern peruà. La història de la gesta està puntuada amb el relat de la fràgil relació amorosa i de la crisi familiar que provoca l'aventura.