El tres porcots i la Ventafocs

Què passa quan una Ventafocs actual, casada amb un home normal (de prínceps que valguin la pena només en trobem als contes i als paquets de galetes i en tots dos casos són de ficció) i mare de dos nens s'afarta d'estar obligada a ser una minyona sense sou? N'hi ha que es resignen i aguanten anys i anys. N'hi ha que es queixen, esbronquen, s'enfaden i, de tant en tant, aconsegueixen una millora en la relació amb el marit i els fills. Una millora sovint temporal i prou. També hi ha les més dràstiques que marxen de casa deixant de comiat una nota prou explícita: “Sou uns porcs!”

Això és el que fa la protagonista absent d'El llibre dels porcs, d'Anthony Browne (Sheffield, Anglaterra, 1946). Format en el món del disseny gràfic, Browne primer va ser dibuixant de temes mèdics en un hospital de Manchester gràcies a la seva habilitat per representar de manera detallada el cos humà. Una cosa similar li va passar al català Roger Olmos, que també va començar fent dibuixos de contingut mèdic.

L'estil de dibuix de Browne té reminiscències dels pintors surrealistes per les escenes oníriques i per la introducció d'elements estranys dins les seves il·lustracions. Al llarg de la seva dilatada carrera ha estat guardonat amb els premis més importants, incloent-hi el més destacat, el Hans Christian Andersen el 2000 pel conjunt de la seva obra (va ser el primer britànic a rebre'l des del 1956).

Kalandraka ens ofereix aquest conte breu en què Browne, a més del seu característic estil de dibuix recorregut per referents culturals de tota mena que estimulen la intel·ligència dels lectors, ofereix una història d'un feminisme inequívoc i transparent. El senyor Garrí i els seus dos fills, Marc i Pol, viuen en una casa molt bonica, amb un jardí molt bonic i tenen un cotxe molt bonic. Tot és bonic, però ells no fan cap feina domèstica i, a més, fan exigències a la mare constantment. No és maldat, és falta d'una bona educació sobre la igualtat. Ella marxa, com ja hem dit, i a mesura que els tres van perdent la higiene deixen de ser persones i es transformen en porcs. Aquests comportaments solen anar acompanyats d'un “això no va amb mi”, d'aquí que Browne usi una metàfora ben evident.