cultura

46è Premi Prudenci Bertrana de novel·la

‘All you need is sex'

La novel·la, que es publicarà el
21 de novembre, presenta el sexe com una força alliberadora

La Nora és pintora, té 43 anys, dues filles de 17 i 19 i un marit al qual en vint anys no ha estat mai infidel. En aquest estat de plàcida conformitat, un dia coincideix en un avió que va amb retard a Londres amb un jove misteriós que la transporta a un món
de passió desenfrenada. Aquest és l'argument de Faré tot el que tu vulguis, la novel·la amb què l'editora i escriptora barcelonina Iolanda Batallé (1971) va rebre ahir el 46è Premi Prudenci Bertrana, dotat amb 30.000 euros, dotze mil menys que en les últimes edicions per ajustar-se als temps de crisi.

El llibre, que pels lectors que apreciïn aquesta classe de literatura conté reflexions com ara “A vegades un desconegut pot ser la puntuació que canviï la nostra frase”, vol descriure “el camí que va d'aquest ‘faré el que tu vulguis' del títol al ‘faré el que jo vulgui', o com a mínim començaré a entendre una mica què vull i ho perseguiré”, va precisar l'autora, per qui la història, tot i contenir una important càrrega sexual, narra en realitat el procés cap a l'autoconeixement d'una dona a qui “des de petita li han ensenyat quin és el vestit que ha de portar”.

Descrita com una novel·la sobre el despertar a l'amor i la sexualitat en plena maduresa, Faré tot el que tu vulguis presenta el sexe com “una força alliberadora”, a través del qual Nora, la protagonista, es veu arrossegada a “fer coses que mai no es pensava que faria”. “El desig és el fil conductor de la vida”, dirà el personatge. Però al mateix temps, aquesta passió que comença sent emancipadora per a una dona que “en vint any de matrimoni no ha estat mai infidel”, insistia Iolanda Batallé, aparentment estupefacta per una lleialtat conjugal tan prolongada, desemboca en una baixada als inferns a través de la qual la dona constata que potser ni la vida que menava abans ni la que li ha permès descobrir el seu jove seductor “no són el lloc on ella vol anar”.

Batallé, que ja té dues obres publicades, la novel·la La memòria de les formigues i els relats reunits a El límit exacte dels nostres cossos, totes dues a Amsterdam, va explicar que dos dels referents que ha tingut presents els tres anys que ha tardat a redactar la novel·la han estat el film de Joseph von Sternberg L'angel blau, i Estranys en un tren, de Patricia Highsmith, adaptada al cinema per Alfred Hitchcock, tot i que va comentar enriolada que un amic a qui havia deixat el mecanoscrit mentre encara hi treballava va dir-li que hi veia més aviat empremtes de Henry Miller, Virginia Woolf i, fins i tot, Josafat, de Prudenci Bertrana, cosa que per descomptat li fa una particular il·lusió. L'escriptora, directora editorial de La Galera, i professora de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, ha viscut a Anglaterra, l'Argentina, el Marroc, Sud-Àfrica i els Estats Units, però ahir va confessar que el seu “lloc al món” és el Baix Empordà, concretament Monells, on va residir durant quatre anys mentre feia de periodista per a diversos mitjans i on va confessar que voldria tornar a establir-se. Columna publicarà l'obra premiada el 21 de novembre.

Els Premis Literaris de Girona, van distingir també ahir amb el Muntaner de literatura juvenil David Cirici, guanyador del Bertrana fa dos anys i membre del jurat en aquesta edició; Martí Domínguez amb el Rahola d'assaig; Jaume Bosquet amb el Palol de poesia; Blaumut amb el Cerverí de cançó, i, ex-aequo, el Fons Pere Calders de la Biblioteca d'Humanitats de l'Autònoma i el NISE de l'Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat de Girona, amb el Lletra d'espais digitals sobre literatura catalana.

LA XIFRA

30.000
euros
és la dotació del Bertrana des d'aquesta edició, que redueix substancialment els 42.100 d'anys anteriors
36è Premi Miquel de Palol de poesia

Poètica circular del món

E.V

Jaume Bosquet (Salt, 1956) fa molts anys que es dedica a l'ensenyament i ha conclòs amb l'experiència, contra allò que molts creuen, que “la poesia funciona molt bé dins les aules” i que “posar un poema al mig d'una classe d'institut és una autèntica bomba”. Però també ha après que no existeixen els individus particulars, que “tots formem part d'un cos més gran, que podríem dir-ne la humanitat, que al seu torn s'engloba dins el regne animal, i així mateix de la vida, i de l'univers, i així anar fent cercles fins a arribar no sé ben bé a on”. Aquest ha estat el punt de partida de Transvasament, el llibre amb què va rebre ahir el 36è Premi Palol de poesia, dotat amb 2.400 euros i que Proa publicarà al desembre. Bosquet, establert fa trenta anys a Olot, admet que és “molt difícil parlar d'un ‘intent poètic' propi” –ho va expressar així, en termes de temptativa–, però va concretar que l'obra, escrita entre el 2 de maig del 2009, “el dia del 2 a 6 al Bernabéu”, i el 6 de febrer del 2012, va néixer arran de la mort del germà Rada Goñi, un professor de matemàtiques que havia tingut als Maristes de Girona i de qui havia descobert amb estupor que adoptava determinats tics, ara que ell mateix es dedica a l'ensenyament. “Em sento com si fos Rada Goñi, i parlo una llengua que prové d'uns romans que van ser aquí fa mil anys”, va comentar Bosquet per raonar que “la vida i la mort individuals són una pura anècdota” i que “no som éssers aïllats, sinó parts d'un cos que ja ve de lluny”. A Transvasament hi ha també una reflexió sobre el mal, “que és un factor tan humà com el bé”, va dir, i el discurs avança a través de diverses veus que van des del jo poètic al nosaltres i un cor de veus femenines inspirades en figures dels quadres de Vermeer. Pel que fa a l'estructura formal, Bosquet, que ha rebut aquest any, amb Miquel Àngel Llauger, el Premi Serra d'Or per la traducció de l'Antologia de Spoon River de Lee Masters (Llibres del segle), admet que té tendència al decasíl·lab, encara que aspira a “desencadenar-se de la mètrica”.

19è premi Cerverí de cançó

Blaumut diu Espriu

X.C

Tot i que el seu primer disc, El turista, va sortir l'any passat, el 2013 ha estat el gran any de Blaumut, amb desenes de concerts i reconeixements com ara el premi Cerverí Any Espriu de cançó, que ahir va rebre el grup barceloní per I beg your pardon, un poema musicat d'Espriu inclòs en el disc col·lectiu d'homenatge al poeta Amb música ho escoltaries potser millor (Picap). Ahir el grup va tenir un dia molt intens –dos actes més a Barcelona i un concert a la nit a Mont-roig del Camp–, així que el premi el va recollir Joan-Carles Doval, de Picap. Unes hores abans, el bateria del grup, Manel Pedrós, va donar les gràcies a la gent que ha votat la seva cançó i va subratllar el bon maridatge entre Espriu i les lletres de Blaumut, farcides d'imatges poètiques.

28è premi Ramon Muntaner de literatura juvenil

A la caça dels adults

Xavier Castillón

David Cirici (Barcelona, 1954) és un bon amic dels Premis Literaris de Girona: el 2011 va guanyar el Prudenci Bertrana amb
I el món gira i ara forma part del seu jurat. I ahir Cirici va rebre el 28è premi Ramon Muntaner de literatura juvenil (6.000 euros), amb Princeses i salvatges o Daia, la caçadora –títols provisionals que podria canviar per Zona prohibida–, una al·legoria postapocalíptica, distopia o utopia negativa, ambientada en una societat molt hermètica en què, després de la gran catàstrofe, només han sobreviscut els joves i uns quants adults considerats salvatges que són convertits en peces de cacera. En aquest context extrem, un grup de noies que viuen en una escola automàtica, aïllada a la muntanya, es veuen obligades a abandonar-la i són enviades a treballar en una mena de granja de producció d'aliments per a no se sap ben bé qui.

L'escola automàtica –un concepte que Cirici va imaginar durant la seva experiència com a docent, superat per l'actitud dels seus alumnes– ja apareixia en un dels seus llibres de més èxit, L'esquelet de la balena (1986), amb el qual va guanyar la primera edició del Muntaner.

A més de remarcar que la literatura juvenil “no és un gènere menor” i que ell no es considera “un especialista de cap gènere”, Cirici va reconèixer que a Princeses i salvatges hi ha força violència –barrejada amb tragèdia, amor i sexe– perquè “si ens volem fer escoltar pels joves, que juguen amb jocs virtuals molt violents, ens calen càrregues de profunditat com aquesta”. Fanbooks publicarà el llibre de Cirici al novembre.

13è Premi Lletra de webs literaris

El Fons Calders, un lloc modèlic

E.V

El 13è Premi Lletra d'espais digitals va ser ex-aequo per a dues propostes ben oposades que es repartiran els 1.200 euros de la dotació. Per una banda, el Fons Personal Pere Calders de la Biblioteca d'Humanitats de la Universitat Autònoma de Barcelona (www.bib.uab.cat/human/fonspersonals/calders/publiques), que permet consultar en accés obert 2.131 documents sobre la vida personal, familiar i professional de l'escriptor (correspondència, fotografies, manuscrits, acudits gràfics), als quals en breu s'afegiran 1.751 articles de premsa. El fons, que també conté el llegat del pare de Calders, Vicenç Caldés Arús, encara que aquest no està digitalitzat, va arribar a la UAB gràcies als tràmits iniciats el 1995 pel desaparegut Jordi Castellanos, que les bibliotecàries Mercè Bausili i Maria Carbonell van homenatjar.

De l'altra, ha estat reconeguda la labor del NISE de l'Institut de Llengua i Literatura Catalanes de la Universitat de Girona (www.nise.cat) en la difusió i revaloració de la literatura catalana moderna, entre els segles XVII i XVIII, associada sovint a un període de decadència. Pep Valsalobre, membre del grup de recerca, junt amb Albert Rossich, va definir els investigadors de “grup de guerrillers” amb la dura tasca de “canviar el cànon i els esquemes establerts respecte d'una gran desconeguda”. El seu web conté una completíssima base de dades sobre poesia barroca catalana amb referències bibliogràfiques de tot el món.

34è premi Carles Rahola d'assaig

El rastre de la raó

Xavier Castillón
El pensament de Lucreci és vigent i necessari en un món on encara manen el dogma i la religió

De Lucreci, el poeta i filòsof llatí també conegut com Titus Lucretius Carus, no se'n sap gairebé res, només que, aparentment, va viure un segle abans de Crist i, sobretot, que va ser autor d'un magnífic poema enciclopèdic titulat De rerum natura (Sobre la naturalesa), inspirat per l'ideari de Demòcrit i Epicuri, que es considera tot un cant a la ciència, al pensament lliurepensador i il·lustrat i, per tant, també un clam contra la intolerància. Per això, De rerum natura va ser censurat i silenciat durant segles, fins que un caçador de llibres va trobar l'única còpia supervivent del poema de Lucreci en un remot monestir d'Alemanya i el va portar a la cort dels Mèdici, on els seus artistes i pensadors van quedar enlluernats per l'obra, que entre moltes grans creacions va inspirar el quadre La primavera, de Botticelli.

De fet, El somni de Lucreci, l'assaig amb què l'escriptor, periodista i científic valencià Martí Domínguez (1966) va guanyar ahir el 34è premi Carles Rahola, dotat amb 6.000 euros, no segueix –no pot fer-ho– el rastre de Lucreci com a personatge històric, sinó el de les idees que hi ha al darrere de De rerum natura, un llibre amb una enorme influència tant en els humanistes del renaixement com en els il·lustrats del segle XVIII, fins a arribar a Darwin i a bona part del neodarwinisme actual, ja que a Lucreci se'l considera un autèntic precursor de l'evolucionisme. “En definitiva, Lucreci va ser el gran precursor, el gran talismà. Sense ell res no hauria estat igual: fou el gran visionari i el gran poeta, i la seva petjada ja perdurat i sobreviscut indeleble al pas del temps i ha configurat els temps moderns”, diu Domínguez, que el 1999 ja va guanyar el Bertrana amb la novel·la El somni de Goethe. Per Domínguez, el pensament de Lucreci és absolutament vigent i necessari. “La raó del llibre és fer-nos reflexionar sobre com el dogma i la religió condueixen encara els passos del món actual, a Síria i altres països àrabs, però també al nostre país”, afirma.

Mirador

Entre fidelitats i infidelitats

Xavier Castillón

En un escenari presidit per una gran senyera com a símbol de la Via Catalana, el perfil del poeta convertit en logotip de l'Any Espriu i el lema del seu centenari –Ens mantindrem fidels, una frase que no serviria per promocionar la novel·la guanyadora del Bertrana i les seves infidelitats–, el president de la Fundació Prudenci Bertrana, Esteve Vilanova, va obrir l'acte dels Premis Literaris de Girona amb la primera d'una sèrie d'intervencions institucionals que ens van recordar que ens trobem en un moment històric i, com va afegir el conseller Mascarell, “apassionant”. A la sala simfònica, força plena i amb altres convidats destacats com ara el president Pujol, Vilanova va remarcar que aquests 46 anys de Premis Bertrana demostren que “som un país de gran fidelitat, obstinadament tossut i gens fàcil per als adversaris”, gràcies, entre altres coses, al poder de la seva cultura. El president de la Fundació Bertrana també es va mostrar convençut que “tenim el somni a tocar dels dits” i que “el sacrifici i la fe dels catalans vençuts fa 300 anys no seran traïts”. La llengua també va ser una de les grans protagonistes de la vetllada i Vilanova va recordar “els companys i amics del país inventat de la Lapao, del País Valencià i molt especialment de les Balears”, que van ser ovacionats pel públic. La tinenta d'alcalde de Girona, Marta Madrenas, va tenir un record per a Joaquim Amat-Piniella en el seu centenari, i Mascarell va argumentar que si la cultura catalana ha pogut arribar fins aquí ha estat gràcies a una barreja de creativitat i emprenedoria, tot i tenir a sobre un Estat que, més que ajudar, “ens ha complicat la vida”.

El periodista Josep Puigbó va conduir amb força dinamisme i bon humor un acte en què es va homenatjar de retruc Joan-Carles Doval –quan va recollir el premi a Blaumut– i la seva discogràfica, Picap, que l'any vinent farà 30 anys, i en què també vam descobrir que David Cirici es va presentar al premi Muntaner amb el pseudònim Homer Simpson, sens dubte, un referent cultural de primer ordre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.