Fundació Guinovart
Agramunt, l'origen
Josep Guinovart va viure de petit dos anys intensos al poble de la seva mare, on es va gestar bona part del particular llenguatge creatiu de l'artista
L'any 1994 va voler retornar aquest deute a Agramunt amb l'Espai Guinovart, gestionat per una fundació amb més de tres-centes obres de l'artista i amb activitats ben arrelades a la població
Guinovartva retrobar a Agramunt les fonts originals
del seu llenguatge creatiu
Josep Guinovart (Barcelona, 1927-2007) va passar dos anys clau de la seva vida a Agramunt (Urgell), el poble de la seva mare, el 1937 i el 1938, en plena Guerra Civil. Ell tenia nou i deu anys i entre bombardejos a la vila (calia anar a les cabanes agrícoles a refugiar-se), dormint a l'era als estius a prop dels animals i les eines del camp, veient canviar el paisatge de la manera radical i forta que ho fa als camps de Ponent, va reunir un seguit d'experiències que després han deixat una fonda petjada en la seva obra. Molts anys després,a finals dels setanta i principis dels vuitanta, ja amb una sòlida carrera artística en marxa, Guinovart va redescobrir Agramunt per mitjà d'amics i familiars, i va adonar-se, segons va deixar escrit anys més tard, de quines fonts originals bevien els símbols, el llenguatge i els temes recurrents de les seves creacions.
L'artista va voler retrobar-se així amb els seus orígens i d'aquí va néixer l'Espai Guinovart, inaugurat el juliol del 1994 a l'edifici de l'antic mercat municipal, rehabilitat expressament per l'Ajuntament amb aquesta finalitat, i que ara gestiona la Fundació Privada Guinovart. Les peces que presideixen l'espai les va fer Guinovart amb la idea que s'hi quedessin de forma permanent i donessin coherència i significat al conjunt, mentre que als laterals i en una sala contigua s'hi fan les exposicions temporals, sempre relacionats amb l'obra de Guinovart: o parts de la seva obra, o bé artistes de la seva generació o de la seva influència.
L'Espai de la Fundació Guinovart ocupa tota la planta del mercat i es divideix en tres zones: el mural, la cabana i l'era. El mural és una gran representació de les quatre estacions que presideix tota la sala. Es tracta d'una obra que mostra el fons, els colors i l'atmosfera de les terres de l'Urgell durant el pas de les diferents estacions. Guinovart hi va viure un parell d'anys de petit i el record de com el pas del temps canviava radicalment el paisatge ha quedat ben present en la seva obra. Ell va deixar escrit que la seva intenció, amb el mural de les quatre estacions, era que l'espectador copsés visualment com un llamp tot l'espai, i se sentís alhora envoltat i lliure de seguir a continuació un itinerari per la resta d'elements de l'espai.
La cabana ocupa la part central de la nau i s'hi accedeix a través d'un petit pas en espiral que ens porta fins a un espai tancat, interior i oníric, presidit per una alzina. De petit Guinovart va dormir refugiat dels bombardejos en una cabana agrícola i a les parets hi apareixen paisatges, signes i també memòries de la guerra, com un avió que deixa anar la seva càrrega explosiva seguint els traços i la visió infantil d'un noi de deu anys. També hi ha al·legories de motius més alegres i càlids convivint en aquest microcosmos creat per Guinovart al cor del seu espai.
La tercera part permanent de l'Espai Guinovart és l'era: un gran cercle infinit que remet a la vida rural, les forques, la palla, els animals, volant sobre els camps com en un somni. Un joc de miralls multiplica fins a l'eternitat l'era i tot el que conté i la sobrevola, incloent-hi l'observador.
Actualment, l'Espai ofereix l'exposició temporal Guinovart a Agramunt, on se subratlla l'estreta vinculació de l'artista amb el municipi urgellenc i la col·laboració de la fundació amb el poble. Així, la fundació ha decidit sortir de les seves pròpies fronteres i ha col·locat obres de l'autor en punts concrets de la vila: seu d'entitats i associacions, carrers i racons destacats.
Una part de l'exposició, que es mantindrà fins al 24 de novembre d'aquest any, és a dins de l'Espai Guinovart. Anteriorment, l'Espai havia acollit una emotiva exposició sobre l'estret lligam de l'artista amb Agramunt, amb peces de l'artista escollides pels veïns i entitats, així com alguns dels treballs que Guinovart va fer per a entitats, associacions, empreses i institucions de l'Urgell i de les terres de Ponent.
Maria Guinovart, filla de l'artista i responsable de la fundació, explica que el vincle entre Agramunt i la fundació és molt fort. Per això s'han volgut portar les obres de Guinovart a les entitats i les associacions del poble. La crisi ha colpejat fort el pressupost de la fundació, que ha hagut de fer un ERO i ha reduït dies d'obertura. Les aportacions públiques han disminuït gairebé a la meitat, però l'entitat disposa de la col·laboració d'amics, socis i mecenes que l'ajuden a tirar endavant. Entre els projectes per a la temporada que ve, figura una exposició sobre el vessant de Guinovart com a escenògraf i una altra sobre l'art urbà.
Espai Guinovart Agramunt
La fundació disposa d'unes 300 obres de l'artista, que va anar fent donacions des de principi dels anys noranta, quan es va decidir crear l'Espai Guinovart, fins a la seva mort, el desembre del 2007. L'Espai Guinovart ha rebut el darrer any 5.500 visitants, menys que els anteriors a causa de la reducció d'horaris per les retallades de pressupost. Ara obre els dijous i els divendres de 10 a 13 h, els dissabtes d'11 a 14 h i de 17 a 19 h, i els diumenges d'11 a 14 h.