Opinió

cuina. literària

Josep Miquel Sobrer

Hamburgueses a l'estil de Pere Calders

C
Calders podria haver detallat en un dels seus textos com preparar una hamburguesa, tot i que també és possible que no fos prou especial per sorprendre la seva dona

Pels volts de l'envestida inicial de la primavera, la meva dona se'm va plantar havent sopat i em va espetar:

–Tu hauries de fer el dinar algun dia. Aleshores veurem.

No és que jo sigui un home que es deixa intimidar fàcilment i encara menys per desafiaments a hores tan tardanes, però vaig decidir donar-li una lliçó i demostrar-li que jo era prou home per arremangar-me i posar-me el davantal. L'endemà mateix vaig anar a plaça i vaig encaminar-me de pet a la parada del carnisser perquè em posés carn de bou picada. Vaig dubtar uns moments, ho confesso, a l'hora decidir la quantitat, però vaig pensar que mig quilo seria suficient per nosaltres dos i els nens.

Arribat a casa, vaig anunciar:

–A la cuina, que no hi entri ningú! Entesos?

La meva ordre va ser tan peremptòria que cap d'ells no va replicar, i així em vaig posar a la feina. Primer vaig agafar una ceba (per sort n'hi havia al rebost) i la vaig trinxar. Per cert que em vaig sentir ufanós de no haver-me fet ni un sol tal als dits, tot i que hi va haver un parell de moments de perill. A una paella amb una mica d'oli hi vaig afegir la ceba i la vaig anar fregint fins que es va posar d'un color daurat que em recordava el dels ulls d'un gat que teníem a casa quan jo era petit.

Tot seguit vaig afegir la ceba fregideta a la carn picada que havia posat en un bol i vaig amanir el conjunt amb una mica de sal i uns pensaments de pebre. Va ser aleshores que se'm va acudir una idea que, si se'm permet la

immodèstia, he de dir que em va semblar inspiradíssima i va ser afegir un ou cru a la massa, convençut que funcionaria com un agent cohesiu immillorable. I, aleshores, literalment, mans a la feina: em vaig posar a pastar carn, ceba i ou, exprimint-ho entre els dits (que em vaig haver d'anar eixugant al davantal, que va quedar fet un fàstic) i després formant unes rodonetes tot bufones i aixafant-les amb la mà per donar-los la forma clàssica coneguda arreu del món.

Una segona idea –que no diré que era genial perquè no us penseu que sóc un egòlatra– va dur-me a cobrir les hamburgueses amb una mica de farina abans de tornar-les a la graella per coure-les a la perfecció.

Posats a taula jo esperava el reconeixement que la meva creació es mereixia, però la meva dona, havent-ne tastat una, romania silenciosa i fins diria que impassible. No em vaig poder aguantar més i vaig saltar:

–No em diràs pas que no són unes hamburgueses perfectes!

–Sí, –va contestar-me la meva muller– són bones. Són preparades exactament igual que les que jo vaig fer-vos per dinar abans d'ahir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
MÚSICA

Gilberto Santa Rosa: la salsa autèntica

sant feliu de guíxols
Anna Rosa Cisquella, Joan Lluís Bozzo, Miquel Periel
el "triumvirat" històric de Dagoll Dagom

“No trobaràs cap Netflix que els interessi "La memòria dels Cargols”

Barcelona
Música

Els interludis florals d’Orella d’Ós

matadepera
música

El Cruïlla obre quatre dies de música i comèdia al Parc del Fòrum

barcelona
cultura

L’antiga muralla medieval de Sant Francesc de Valls rep 2,8 milions dels fons europeus

valls
crònica

El lloc ideal perquè parlin i cantin les iaies

VILAÜR
música i salut

Els projectes ‘Vibrem’ i ‘A tocar’ utilitzen la música com element terapèutic

Girona
Cultura

Mor Bruno Zanin, protagonista d’‘Amarcord’ (1973) de Federico Fellini

ARTS ESCÈNIQUES

Núria Plana, nova directora de l’Institut del Teatre