James Joyce i els seus fidels

Finnegans Wake, l'última novel·la de James Joyce, és segurament un dels llibres més críptics i indesxifrables de la història de la literatura. Un grup de lectors impenitents del llibre es reuneixen un cop per setmana en una biblioteca de Zuric. Però no es tracta d'un club de lectura convencional. Les sessions setmanals del club, que tenen lloc des del 1986, es dediquen únicament i exclusiva a discutir sobre una sola plana del llibre, així que la lectura sencera de tot el volum, si se segueix el ritme de les reunions, triga 11 anys! S'avança en la lectura plana a plana, trencant així amb l'absurda acceleració del temps que ens envaeix.

Aquesta “lectura inesgotable” d'un text complex i circular interessa especialment l'artista Dora García, l'obra de la qual en els últims anys està intensament relacionada amb Joyce. El vídeo de l'artista, The Joycean Society, mostra la profunditat i la passió d'aquest grup de gairebé fanàtics de Finnegans Wake, discutint i llegint-ne fragments com si es tractés d'un llibre sagrat, en una mena de ritual. El vídeo és la peça central de l'exposició Here Comes Everybody, que es pot veure a la galeria Projectes SD de Barcelona (Passatge Mercader, 8) fins al 6 de novembre. El títol de l'exposició (amb la sigla HCE) ja és tota una declaració d'intencions perquè es refereix precisament al personatge principal de l'enigmàtic llibre de James Joyce.

El que més ha fascinat Dora García és el que impulsa un grup de persones de diversos oficis a obsessionar-se amb un “metallibre humorístic” com Finnegans Wake. Sens dubte es tracta de gent amb un concepte especial del temps. El vídeo mostra les anotacions que els fidels apunten a les planes. Alguns d'ells van confessar a l'artista que només llegeixen Finnegans Wake. Evidentment, tots el llegeixen en anglès, difícil fins i tot per als que tenen aquesta llengua com a llengua materna ja que Joyce crea en moltes ocasions un llenguatge únic. Això en fa especialment difícil la traducció. “En castellà només està traduït el capítol 8 i jo només l'he llegit en francès amb molta dificultat, però ara l'he après a llegir millor amb aquesta gent”, explica.

A l'exposició es pot veure també una edició d'un paper pintat, basat en textos de Robert Walser i Jacques Lacan sobre Joyce. I és que en l'obra de García text i imatge estan al mateix nivell. En la mostra es pot veure un dels llibres d'or de l'artista, volums que llegeix amb els dits tacats de pols d'or. En aquest cas s'exhibeix un exemplar de la versió italiana del capítol Anna Livia Plurabelle de Finnegans Wake, traduït pel mateix Joyce. El llibre acaba transformat en una joia.