Els límits de la violència

No és habitual que en un mateix festival es presentin dues pel·lícules del mateix director, i encara menys amb el mateix actor protagonista. Això és el que va passar en la darrera edició del Festival de Sant Sebastià amb Denis Villeneuve, que hi va portar Enemy i Prisioneros, totes dues amb Jake Gyllenhaal. Avui s'estrena aquesta última, un thriller fosc, tèrbol i ambigu en el seu retrat de la violència, del qual algunes veus pronostiquen la seva presència en la propera edició dels Oscar.

Al costat de Gyllenhaal, Hugh Jackman és l'altre gran protagonista de Prisioneros, i va ser present a Sant Sebastià per recollir el premi Donostia i presentar la pel·lícula. En aquesta, Jackman –que està recollint elogis per la intensitat de la seva interpretació– encarna un home turmentat pel segrest de la seva filla i que traspassa uns quants límits ètics i legals en el seu desig de localitzar-la costi el que costi. Segons va explicar a la premsa, “una de les coses que fa Prisioneros és dir que jutjar és molt fàcil fins que no et veus en una situació. És una pel·lícula que no dóna respostes, deixa que el públic jutgi per si mateix, la qual cosa és molt rara en una producció de Hollywood”.

Jackman és pare de família, així que li va resultar relativament fàcil ficar-se en la pell i en els sentiments d'un home a qui li desapareix la filla. Prisioneros, segons ell, “investiga com afecten aquesta mena de crims en una família, i naturalment com a pare et preguntes com reaccionaries. Però no vull que els meus fills creixin en la paranoia”.

L'intèrpret del personatge de Lobezno a la saga X-Men compara el seu personatge de Prisioneros amb el de La fuente de la vida (2006), de Darren Aronofsky, en el sentit que “també és un home dominat per una obsessió”, i justifica l'interès dels espectadors pels thrillers com aquest pel fet que “tenim temors col·lectius que reprimim, i veure aquestes pel·lícules suposen una catarsi emocional”. Sobre la seva feina amb Jake Gyllenhaal –que interpreta el policia que investiga el cas–, va subratllar: “A més del fet que tenim el mateix agent, compartim també que a tots dos ens agrada discutir molt sobre el guió i la història. Tots dos teníem confiança en el director.”

Darrere la càmera, s'hi ha posat el director canadenc Denis Villeneuve, que es va donar a conèixer internacionalment el 2010 amb la seva celebrada adaptació de l'obra de teatre Incendies, que va ser nominada a l'Oscar a la millor pel·lícula en llengua estrangera.

Villeneuve admet que, quan li van proposar el projecte per dirigir Prisioneros, va tenir els seus dubtes. “Primer no la volia fer –explica–, perquè acabava de dirigir dues pel·lícules molt fosques.” Es tracta d'Incendies i Enemy, un projecte molt personal que també es podrà veure aquests dies al Festival de Cinema de Sitges. “Però, finalment –continua– vaig veure que era una història molt potent –escrita per Aaron Guzikowski– que no podia deixar passar de llarg.” Això sí, segons adverteix, no pensa explicar “el significat de les serps que apareixen en una de les escenes”.