L'arròs dels senyors

El dinar també té, com la missa, l'hora dels senyors, així que fins ben bé les dues del migdia la gent no s'acabava d'animar a acostar-se al Palau de Fires de Girona per tastar els platets que ofereixen la seixantena de parades gastronòmiques que participen a la Firatast d'aquest any. I ben fet que feien, perquè poc abans s'haurien hagut d'acontentar amb l'olor temptadora dels sofregits de l'arròs a la cassola sense ni poder-hi sucar pa. La flaire del concurs d'arrossos solidaris era sens dubte la més persuasiva de la fira, i molts preferien esperar que els acabessin de coure amb el plat a punt enlaire i anar-se alimentat mentrestant amb els vapors que desprenien. El concurs, una iniciativa estrenada aquest any per recaptar fons per al Centre de Distribució d'Aliments de Girona, ha estat un èxit total. Cada dia aplega rere els fogons un col·lectiu amb un cert ganxo tribal: per a la inauguració, els instagramers: l'endemà, els tuitaires, i ahir era el torn dels polítics, sindicalistes i empresaris, que encarnen un concepte de tribu certament lax, però no tant com el genèric “personatges coneguts” que s'hi esperen avui, i que agermanarà l'alcalde amb dos escultors, una actriu, un actor, un locutor radiofònic i un periodista.

El cas és que ahir no n'hi havia cap que s'ho prengués de broma, s'ha de dir en honor seu. Alguns feien fins i tot una mica de por, com Ernest Plana, el president de la FOEG, que no deixava de remenar ni un sol moment el seu arròs amb un somriure sinistre mentre els altres, com aquell qui diu, tot just estaven decidint si feien un mar i muntanya o ho confiaven tot al costelló i el pollastre. Només semblava fer-li ombra, almenys en capacitat de concentració, Joan Olóriz. Concepció Veray, en canvi, estava molt entretinguda fotografiant cada pas culinari amb la càmera del mòbil, mentre Maria Mercè Roca es deixava aconsellar pel seu gendre, Jordi Álvarez, tan engrescat en la labor, que va acabar capitanejant tota l'operació. Pia Bosch ja es veia que no guanyaria de cap manera: estava massa pendent de la cassola dels altres i patia per si entre els badocs que tafanejaven vora els fogons hi havia d'incògnit algun membre del jurat. Hauria de prendre exemple d'Ernest Plana, que continuava remenant obsessivament el seu caldo, fent refulgir de tant en tant una mirada esbiaixada i astuta que Camil Ros, vora seu, feia esforços per ignorar. Naturalment, el seu arròs va ser el millor. “La Patronal sempre guanya”, va exclamar, mig de broma, mig de debò, el director del concurs, el periodista Salvador Garcia-Arbós, en proclamar el vencedor. De tota manera, ningú no va fer fàstics als altres arrossos, fossin d'esquerres o de dretes, de sípia o costelló.

A l'hora de dinar, de fet, a la gent no li agraden les emocions fortes, prefereixen tirar a l'aposta segura, així que l'arròs, la fideuada i els platillos de les cuineres de Salt i Sils (peus de porc, vedella amb bolets, bacallà amb samfaina) eren de llarg els plats més sol·licitats. I això que hi havia temptacions exòtiques prou enllaminidores, com el filet de cangur amb salsa de ratafia, que preparava l'estand del Draps, o el farcellet cruixent d'espàrrec i sardina del restaurant La Gamba, o la crema de carbassa amb escuma de formatge i cruixent de pernil, del Girum, sense passar per alt les hamburgueses ecològiques, que tenien força requesta, i la pizza a talls, els entrepans, les croquetes, les tapetes de sushi, els sonsos, el cuscús, les mandonguilles o les gambes a la planxa. I de postres, creps, bunyols de crema i de poma, gelats artesans, coca de vidre, sorbets, gofres, flams i trufes. Un festí de senyors a preu de festa popular.