Els ‘altres' festivals de tardor

Hi ha vida més enllà del Temporada Alta a la tardor. Quan per fi les arts escèniques poden treure pit fora de la capital, Barcelona, i oferir un més que notable festival a Salt i Girona, resulta que segueixen quedant amagades altres programacions que es mereixien l'atenció del públic i de la premsa. Certament, cadascú, amb els seus recursos, va atrapant els espectadors dels seus entorns (siguin territorials, o bé artístics) però pateixen l'ombra quan es mereixerien una atenció major del sector artístic. Aquesta setmana, en unes jornades impulsades per la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona (Cult-surfing a la Fabra i Coats), molts eren els responsables de festivals que lamentaven la seva situació, la seva dificultat a tenir el ressò mediàtic que es mereixerien. Cal felicitar, doncs, el treball pacient i microscòpic que, des de les petites estructures, aconsegueix teixir una xarxa. Aquesta és una mirada del que succeeix a l'ombra de l'arrencada de temporada a Barcelona i del Temporada Alta.

El TNT, des de l'any passat, ha reforçat la seva pota de coproducció, ja que li dóna suport el Centre d'Arts Escèniques de Terrassa (CAET) i és un puntal en noves propostes dramatúrgiques, que enguany ha investigat la relació entre l'home i la màquina: la tecnologia és un tercer braç per artistes com Marcel·lí Antúnez, per posar un exemple.

Des d'avui mateix i fins diumenge, al barri del Poblenou se celebra la dotzena edició d'Escena Poblenou. Enguany, han decidit fer la presentació a la premsa penjant un vídeo a les xarxes. Al cartell, hi ha peces lúdiques com la de Macarena Recuerda estrenada amb èxit a Tàrrega (Whose are those eyes?). També del festival de carrer, s'ha triat el Pelat de Joan Català i el Rien à dire de Leandre. Roger Bernat, que fa uns dies va fer el Domini públic a Temporada Alta, ara, prepara tres sessions (matí, tarda i nit) per avui mateix a l'Escola 4 Cantons. Diego Anido presenta les seves noves habilitats de ventríloc, que ja va estrenar al TNT. A Tempo Circ ofereix dues sessions de Deal, un nou muntatge de dansa i circ. També a Barcelona, el mercat de les flors concentra les actuacions d'artistes performàtics i de nous ballarins emergents europeus en el Festival Sâlmon (des de demà al 3 de novembre), un cartell que rep l'atenció, en canvi, de programadors europeus, amb la confiança de trobar noves mirades i que se'ls donarà veu. El Munt de Monts és un festival de narració oral (19 al 26 d'octubre), una manera de reivindicar el paper dels contistes, siguin també autors o no de les històries que expliquen.

El Festival Lola (5 d'octubre al 13 de desembre) aconsegueix atrapar els artistes per l'entusiasme dels organitzadors. Segons comenten posteriorment, mai no en queden decebuts. Perquè aquest festival del Baix Llobregat (miren de fer xarxa en municipis com Esparreguera, Sant Andreu de la Barca i Martorell) també té un públic proper, exigent i agraït. No pot ser d'altra manera, quan es completa un cartell amb familiars com Raspall (a partir del conte de Pere Calders) comèdies com el Pep talks (en anglès! per a estudiants d'institut); o perles com La tardor barcelonina amb Fèlix Pons i Jordi Busquets.

A La Sala de Sabadell, aconsegueixen ser capital del teatre per als més menuts del 9 al 24 de novembre amb El Més Petit de Tots. Són espectacles contrastats, que, posteriorment, poden fer temporada al Mercat de les Flors, per exemple, però també a Olot, Lleida, Benicàssim i, des d'ara, Sant Cugat i Tordera. En cartell, peces per a nadons i fins a 5 anys. Repeteix Almazuela, de l'any passat, i ve l'univers de David Ymbernon (i família) amb un nou capítol de Latung la la. També acullen propostes per a nens de Dinamarca, Bèlgica o el Regne Unit.

Manresa és una altra plaça que busca el seu espai. Fira Mediterrània (7 al 10 de novembre) és referència per a la cultura d'arrel però també reivindica la seva vessant escènica i de recerca. És un festival estratègic, defensat per la Generalitat, com el TNT, però pateix seguir ser un dels altres per al públic en general. Per ara. L'audiència, però, ha d'aprendre a trobar el que més li agrada de tota l'oferta cultural en cada moment de l'any.