Deu anys perfeccionant el cant coral

En la seva carta de presentació, l'any 2003, el Cor de Cambra de la Diputació, que va ser batejat en un primer moment com a Cor del Conservatori de Girona, assegurava haver nascut “amb la voluntat de treballar amb un alt nivell d'exigència, tant en el repertori a capella com en el repertori amb orquestra”. Dirigit inicialment per Lluís Caballeria i posteriorment per Montserrat Meneses, des de l'any 2008 treballa sota la direcció de Pablo Larraz.

Aquest diumenge celebra els seus primers deu anys amb la interpretació, a l'Auditori de Girona, de l'òpera d'Henry Purcell, Dido i Enees. El cor estarà acompanyat d'una formació ampliada de l'orquestra Ensemble Le Meridien i de les sopranos Marta Mathéu i Laia Frigolé, el baríton Josep Ramon Olivé i el contratenor Jordi Domènech. El programa inclou també la suite instrumental The Fairy Queen (1652-1715) i O sing unto the Lord a new song, també de Purcell.

Larraz confirma que aquella voluntat inicial de mantenir una exigència constant segueix vigent. Preguntat per si es pot parlar d'“excel·lència”, ell defuig aquest concepte i puntualitza que el que sí els defineix és la il·lusió “d'intentar fer la música de la millor manera possible, en el rang més alt de qualitat”. Recorda que es tracta d'un cor amateur, en el que els cantaires no viuen del cant, i que assaja només una vegada a la setmana, més excepcions quan l'ocasió ho requereix. Per explicar com es pot treballar doncs en un nivell òptim d'interpretació, Larraz és contundent: “Els integrants del cor són molt músics, jo diria que, per sobre de ser cantaires, son músics. I són grans lectors de música. Es preocupen personalment d'obtenir el nivell vocal ideal. Saben i veuen la necessitat de formar-se, de perfeccionar la tècnica del cant per ells mateixos i alguns fan classes particular externes. Poder donar formació vocal seria perfecte, però les circumstàncies d'horaris i de recursos ho impedeixen”, reconeix el director, que afegeix que la seva principal tasca és aconseguir extreure el màxim fruit que aquesta preparació personal pot donar i mesclar-la amb la resta de veus.

Larraz parla també d'una altra de les seves missions com a director, que és la d'aglutinar les veus i les voluntats del cor: “Som una pinya, en un món amateur el bon treball només s'assoleix amb il·lusió i canya per fer música. Hi ha d'haver, a més de la feina personal, una voluntat de compartir i fer música junts, cadascú amb la seva situació personal i ajustant-nos a les circumstàncies. Jo sempre els dic que el cor serà el que nosaltres volem que sigui.” A aquesta filosofia, el director hi afegeix el que considera que és un deure del músic en moments com els que corren: “Als cantaires els recordo sempre que fem un servei a la societat. La música la fem per als altres. És un acte de comunicació en què nosaltres oferim un producte perquè la gent que ens escolta el disfruti i el comparteixi.”

La formació compleix una dècada amb una de les composicions més estables que ha tingut dels darrers anys i a més, en motiu del concert commemoratiu, ho fa ampliat al màxim: “Fa uns tres anys que mantenim una plantilla constant i ara és la primera vegada que aconseguim aquesta plenitud. Normalment tenim 10 cantaires per corda, però per al concert hem pujat a 36”, explica Larraz, que es felicita de poder comptar amb aquest nombre d'integrants perquè, segons afegeix, actualment, i des de fa uns anys, en el món coral costa trobar veus masculines: “L'hàbit de cantar, ja des de les corals infantil, està més estès entre les noies. Aquesta és una realitat universal, ara mateix, difícil de canviar”, es lamenta.

Per al conductor del cor hi ha encara una altra falca sobre la qual s'assenta la consolidació actual de la formació: “Podem dir que tenim la Diputació de Girona al darrere. Han apostat pel projecte i, després d'uns quants ajustos en els darrers anys, ara tenim molt bona entesa. Ens cuiden i ens valoren. Crec que ens veuen com un referent i una manera de fer música que els representa. Tenir un suport així, com està la situació cultural, s'ha de valorar i agrair”, conclou.

Parlant de l'obra que es presenta diumenge, Larraz no escatima elogis: “Dido i Enees és meravellosa. Tenia ganes de fer-la amb orquestra. L'he cantat i l'he dirigit anteriorment i sabia que el cor ho podria fer molt bé. Es un drama fantàstic en què en poc temps passen moltíssimes coses. Té la frescor dels cors dels barrocs anglesos.” En aquest sentit, afegeix, en l'obra hi ha un desafiament per als cors, que tenen una participació significativa, propera a l'estil italià: “Cal que hi hagi una complicitat. Una energia determinada a en el moment precís, i per això impacta. Poden ser moments, segons, i cal que el cor estigui concentrat i en l'actitud necessària.” La interpretació es complementarà, segons avança el director, “amb algunes sorpreses” en forma de petites coreografies que han estat coordinades per la ballarina Anna Romaní.

Pel que fa al futur, Larraz creu que podran mantenir el compromís amb l'exigència i la qualitat: “Intentem portar a terme tres projectes a l'any, i volem que siguin reptes interessants i bonics, però alhora que ens permetin tenir un equilibri entre el que volem i el que podem donar.” Per a l'any que ve han estat convidats a participar en el cicle de cors del Palau de la Música, també interpretaran un repertori de peces d'Eduard Toldrà i volen treballar els Valsos amorosos de Johannes Brahms.