L'Envelat del Follet llegendari

Poca gent deu saber que, un cop tancades les portes d'aquella discoteca olotina tan coneguda, la peça que més personalitat havia donat a L'Envelat del Follet (més endavant, Pai Pai) havia romàs intacta, penjada del sostre de l'edifici del carrer Serra i Ginesta. Estem parlant de la cúpula invertida que pujava i baixava sobre els caps dels centenars de balladors o de la gent que s'amuntegava a la barra del bar les tardes i nits dels caps de setmana. Això passava sobretot en la dècada del 1980, quan les disco eren les reines universals de l'esbarjo. Eren altres temps, és clar. La cúpula en qüestió la va fer l'artista Lluís Güell (Banyoles, 1945-Begur, 2005). És una semiesfera de guix de sis metres de diàmetre, de la qual surten cares d'éssers fantàstics, braços, cors, ales... Unes teles pintades per Victòria Casellas (en aquells moments, cunyada de Güell) acompanyaven els moviments verticals de l'escultura, mentre uns focus projectaven llums sobre el conjunt
per acabar-li de donar un aire fantàstic.

A la dècada del 1990, la sala va tancar i la superfície que ocupava als baixos de la vella Indústria –així anomenaven els olotins la seu de la Societat Recreativa d'Indústria i Comerç– es va dividir en diferents establiments. L'espai on hi havia la cúpula, però, sempre havia romàs buit. L'actual propietari, ara, vol obrir-hi un negoci i ha demanat a l'Ajuntament –a qui l'amo de la discoteca va cedir l'escultura de Güell– que la retiri. L'Institut de Cultura de la Ciutat d'Olot (ICCO) la guardarà en un magatzem en espera que algun dia es pugui exposar.

Com se sol fer sovint, abans de traslladar-la se n'ha encarregat un motlle per si mai l'original es fa malbé o se'n volen fer còpies. Però aquest cop serà un motlle virtual que es podrà conservar en un disquet o un llapis de memòria. L'empresa de Begudà (Sant Joan les Fonts) 3dtecnics s'ha cuidat del procés, capturant primer l'escultura amb un escàner làser. Posteriorment, hi aplicarà una sèrie de tècniques per acabar de donar-li cos –tres dimensions virtuals– i ja estarà a punt per, si convé, treure'n una reproducció en el material que sigui, una operació que també es fa a les instal·lacions de Begudà. Els propietaris de l'empresa, els germans Francesc i Manel Montero, expliquen que de feina no els en falta, que tenen encàrrecs d'arreu del món i que principalment treballen en el sector de l'art, tant per a museus com per a artistes. L'avantatge principal d'aquest sistema, apunten els Montero, és que la peça original no es toca en cap moment. “És més segur que els mètodes tradicionals i, generalment, també més barat”, asseguren.