Al final de l'escapada

La segona pel·lícula de Mar Coll gira al voltant d'una pregunta: com es pot afrontar el futur? En un melodrama convencional, la qüestió tindria una fàcil resposta i mostraria com després de tot calvari personal hi ha la conquesta de la felicitat. A Tots volem el millor per a ella, el futur no és ni una quimera, ni una utopia, és la constatació que viure implica despertar-se i afrontar l'endemà. No hi ha camins, ni solucions possibles, en el trànsit de la Geni –magnètica Nora Navas–, ja que el seu trànsit per la vida no és res més que un trajecte cap a la constatació del que no és evident.

Mar Coll retrata frontalment una dona en crisi. La Geni ha tingut un accident i aquest fet li ha servit perquè es diluís el passat i es trenqués la hipotètica felicitat. Geni viu envoltada de la seva família: un grup de burgesos que passen el Cap d'Any al Pirineu i que intenten minimitzar els seus nombrosos alts i baixos emocionals amb sortides frívoles.

Geni s'ha anat recuperant de les ferides físiques i vol tornar a la normalitat, però veu que és impossible recuperar el que ha perdut. No es pot tornar a ser allò que s'havia estat quan la vida ha generat un cop dur i quan les ferides també són interiors.

Tots volem el millor per a ella no deixa de moure's entre la història individual i el retrat d'una col·lectivitat. A mesura que avança, la família deixa de ser un fals refugi per mostrar tota la seva inconsistència. Mentre que l'amistat que pretén construir-se com a alternativa sincera tampoc pot arribar a oferir receptes. Mar Coll filma la Geni com si fos una ànima en pena, que coixeja per un món en què la crisi ho ha escombrat tot. Els problemes que viu no són de caràcter social –la Geni sempre té la possibilitat de fer servir les targetes de crèdit per sobreviure econòmicament–, tenen a veure amb un altre pou de caràcter psicològic, del qual és més difícil aixecar-se.

Coll ens recorda que no és només el món exterior el que s'enfonsa, sinó també l'equilibri interior. La sortida no depèn de buscar receptes polítiques, sinó per deixar de pensar en el futur i en el reconeixement de quin és el lloc que tenim assignat al món. Per això cal arribar fins al final de l'escapada...