exposicions
CARINA FILELLA
Els grans cellers d'autor, encara vius
Caixafòrum Tarragona dedica una exposició als vuit grans cellers modernistes de les comarques de Tarragona, tots projectats a començament del segle XX per Cèsar Martinell, excepte el de l'Espluga de Francolí, que és obra de Pere Domènech. Avui dia, tots continuen tenint la seva funció original
De la unió d'un moviment d'origen rural com va ser el cooperativisme, que va sacsejar l'agricultura catalana, i d'un corrent polític i cultural, el modernisme, aquest d'origen urbà, en va resultar la construcció de les conegudes com a “catedrals del vi” (segons les va batejar Àngel Guimerà): uns grans cellers que en els primers anys del segle XX van suposar una revolució per al món agrícola, però també per la seva arquitectura, que va canviar la fesomia de molts petits pobles del país, el paisatge dels quals encara avui dia està dominat pel perfil d'aquests cellers, compartint presència amb els edificis principals del poble, com ara l'església. D'aquí ve que el poeta Àngel Guimerà bategés aquestes construccions com a “catedrals del vi”.
Una exposició a Caixafòrum Tarragona, Cellers: cooperativisme + modernisme, recorda el valor artístic i la singularitat arquitectònica d'aquestes construccions; n'explica la història i les innovacions tècniques que van comportar. S'hi destaquen els vuit grans cellers de les comarques de Tarragona, set dels quals tenen un nom propi: Cèsar Martinell, l'arquitecte de Valls que els va projectar, seguidor de Gaudí i deixat assessorar per ell en moltes de les seves obres. Els seus són cellers d'autor, amb unes característiques comunes que els fan únics. En concret, es tracta dels cellers de Nulles (Alt Camp), Barberà de la Conca i Rocafort de Queralt (Conca de Barberà), Cornudella de Montsant i Falset (Priorat), i Gandesa i el Pinell de Brai (Terra Alta), tots declarats bé cultural d'interès nacional per la Generalitat l'any 2002. El vuitè, el de l'Espluga de Francolí, és obra de Pere Domènech i Roura –fill del també arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner–, que va projectar també alguns dels cellers cooperatius de començament de segle. Entre el 1913 i el 1922 a Catalunya se'n van construir una trentena (concentrats sobretot a Tarragona i a la zona de l'Empordà de Girona), gràcies als quals el sector agrícola, sobretot el vitivinícola, es va reorganitzar i va poder incorporar noves tècniques i una millora de les condicions del treball. El món del vi es va modernitzar i les cooperatives en van ser una peça fonamental.
Les característiques
Aquests cellers modernistes, que també van prendre algunes tècniques del noucentisme, tenen com a característiques principals les grans naus embigades, les tècniques i materials tradicionals i l'ús dels arcs equilibrats, “que només amb voltes de maó, sense més reforços, poden sostenir tot l'espai”, segons Raquel Lacuesta, historiadora de l'art i assessora de l'exposició. Per ella, Martinell i els altres arquitectes de les cooperatives “creen bellesa i, a la vegada, funcionalitat; és una arquitectura pensada per a la utilitat que havia de tenir”. De fet, el mateix Cèsar Martinell es va endinsar en els processos d'elaboració del vi, en el món dels pagesos i del cooperativisme. El fet que l'arquitecte s'hi integrés a fons permetia crear “uns edificis fets a mida: amb les millors prestacions per al vi i els seus treballadors”.
En l'exposició de Caixafòrum Tarragona, el públic hi troba documentació de l'època i maquetes, però sobretot fotografies, infografies, audiovisuals i pantalles tàctils interactives. És un muntatge que fa servir una gran varietat de formats per explicar els cellers des de diferents perspectives (històrica, arquitectònica, la de les persones que van formar part de la seva construcció...). Uns cellers que encara avui estan vius, i amb la seva funció originària: “No han deixat de tenir ús des de fa més de cents anys, tot i que han passat moltes vicissituds perquè s'han hagut d'anar adaptant, i han seguit la història de la població”, apunta Lacuesta. Per ella, aquestes construccions “són joies de l'arquitectura, no només per als amants de l'arquitectura industrial, sinó que són un patrimoni nacional important”.
L'exposició, organitzada per l'Obra Social de La Caixa i el Departament de Cultura de la Generalitat, s'emmarca en el conveni que fa quatre anys van signar les dues institucions per rehabilitar els vuit cellers, amb una inversió per part de l'entitat financera de 6,6 milions d'euros. En aquests moments, les obres ja estan finalitzades en tots els casos, segons va confirmar Jordi Agràs, director territorial de Cultura a Tarragona, que va indicar que estan estudiant crear una ruta turística que ressegueixi tots els cellers cooperatius.