Allò que el temps vol esborrar

Malgrat haver complert els 77 anys, Robert Redford sembla perdut en una curiosa eterna joventut. Pacto de silencio, el seu darrer llargmetratge com a director, podria considerar-se una reflexió sobre com des de l'eterna joventut sorgeix alguna cosa que el condueix inevitablement a una època que ja no pot tornar. La pel·lícula és la història d'un personatge que ha transitat durant prop de trenta anys en l'anonimat, que ha viscut clandestinament amb un seguit de noms falsos i que, un bon dia, es troba que sorgeix alguna cosa fosca del passat que li serveix per passar comptes amb ell mateix, revelar secrets inconfessats i intentar recuperar allò que el temps no ha pogut esborrar.

Robert Redford hi interpreta el paper de Jim Grant, un activista que havia format part de la banda Weather Underground, integrada per antics militants contra Vietnam que varen passar de l'activisme a l'acció violenta. A finals dels anys setanta, Grant va dur a terme un robatori durant el qual va morir un guarda de seguretat. Arran de la confessió d'una antiga militant de la cèl·lula revolucionària empresonada per la policia, un jove periodista decideix seguir la pista de Jim Grant i treure a la llum el seu passat. L'home que ha viscut clandestinament perfectament integrat dins la societat decideix fugir per poder protegir la seva filla. Mentrestant, el periodista comença a establir contacte amb altres membres de l'organització i comencen a sorgir un seguit d'històries reveladores d'un passat gens mític. El dilema moral de la pel·lícula consisteix a arribar a saber si és necessari destapar tot el passat o si hi ha alguna cosa que pot deixar-se escapar; si és possible deixar prescriure el costat fosc de la història per donar llibertat als joves que han cregut en falsos mites, sense analitzar a fons els pendents que podien portar l'idealisme cap a territoris més tenebrosos.

Pacto de silencio pot recordar en més d'un aspecte la pel·lícula de Sidney Lumet Un lugar en ninguna parte (1988), on explicava la història d'una família que pretenia fugir d'un passat i esborrar tota pista que pogués afectar la vida quotidiana dels seus fills. Robert Redford va un xic més lluny en mostrar-nos com és necessari revisar una part de la història americana, veure de quina forma els radicalismes varen diluir-se en certa societat del benestar i com els aspectes més foscos de les velles revoltes poden alimentar la llegenda. Redford tracta el problema de forma frontal, amb un fort sentiment de dramatisme i amb una certa melancolia. Sembla com si darrere la revisió de la revolució es constatés com una segona revolució americana no pot ser possible en una societat que no vol treure a la llum res que la pugui arribar a comprometre. Redford s'envolta d'un càsting de grans actors que també porten a les espatlles esplendors de velles glòries del passat. Julie Christie i Susan Sarandon assumeixen el paper de dues activistes que també han sobreviscut a la clandestinitat, mentre Nick Nolte o Brendan Gleeson amaguen el secret d'allò que han descobert d'aquella joventut que no pot tornar. Pacto de silencio acaba essent una amarga reflexió sobre com allò que la història amaga no fa més que dimensionar els seus mites.