Territori

música

guillem vidal

Per sempre, Sirles

Els Surfing Sirles diuen adéu amb ‘Música de consum', un disc tan divertit, gamberro i urgent com tenen per costum

Tres setmanes després de batejar –extraoficialment, per desgràcia– amb el nom d'Uri Caballero una de les places d'aquell barri de Vallcarca que sempre han volgut “independent”, Els Surfing Sirles entreguen el seu àlbum de comiat, al qual només li faltava una darrera capa de vernís quan, el juliol passat, el guitarrista de la banda que més sentit de l'humor i gamberrisme ha portat a l'escena indie catalana, va morir sobtadament. Música de consum, amb dotze noves cançons gravades a la primavera entre el Montseny –la seva particular Côte d'Azur– i el teatre de Ca l'Eril, a Guissona, rubrica la infal·lible fórmula Sirles: militància garage, instint melòdic, canallisme il·lustrat i la urgència com a raó de viure. Impressiona, i molt, que la mort sigui un dels principals eixos temàtics d'aquest quart disc del grup, encara que sigui abordat, com diu Martí Sales en un escrit promocional (la banda ha decidit no fer entrevistes), “d'una manera sirlera, fotent-nos del mort i de qui el vetlla”. Festa amb morts, veloç i amb riffs de broc gros, amb la primera i única lletra que Uri Caballero va escriure per als Sirles, clama que els morts “ho tenen tot fet i no poden cagar-la, revelar-se tot d'una com uns gilipolles intractables”. Cançó funeral, sobre la qual el grup, amb la complicitat d'El Petit de Cal Eril i Mau Boada, posa a prova la seva manera d'entendre el wall of sound de Phil Spector. I, a la portada, una fotografia de l'enterrament de Durruti a Barcelona remata el caràcter fúnebre del disc.

A Música de consum (un títol que il·lustra, segons Sales, “la problemàtica relació entre underground i mainstream”), però, hi ha més teca: Àngel (un tema bestial que Guille Caballero dedica a un ex-company d'escola: l'atracador que, fa un any i mig, va matar la dependenta d'un forn de Sant Gervasi), Merda alemanya (un d'aquells deliris made in Sirles amb la mirada fixada en el krautrock, de més de deu minuts) i Minifalda rural, amb flauta, riu de fons i aires, per tant, insospitadament folk. Dol dir adéu a uns Sirles en tal estat de forma.

MÚSICA DE CONSUM
Els Surfing Sirles
Discogràfica: Bankrobber


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.