Una altra Venècia

La ciutat i els seus signes

No és el primer cop que Muntadas aborda la ciutat com a llenguatge, com a sistema de signes que parla amb els seus codis i subministra informació sobre la seva naturalesa i comportament. Si ha abordat aspectes diversos de Nova York, Berlín, Istanbul i Barcelona, ara ho fa amb Venècia, amb el projecte Protocols Venecians I, primera part d'una lectura de la ciutat a través dels seus murs, del llenguatge corpori de la ciutat, que posa de manifest, com assenyala l'autor, la voluntat específica de la lluita de Venècia per la seva supervivència. Es tracta d'un treball que interroga l'estructura urbana i els seus rituals de construcció. Aquesta Venècia altra es presenta en format fotogràfic i videogràfic a la galeria Joan Prats de Barcelona.

Una mirada analítica

Venècia esta constituïda per sobreviure a l'aigua, per vèncer-la, però també per conviure-hi, en un diàleg que al llarg del temps ha deixat la seva petjada i els seus signes a la ciutat. La mirada escrutadora, analítica i sistemàtica de Muntadas ens serveix aquesta sèrie de protocols de construcció, reparació i reforçament de les estructures contra l'aigua, de manera que esdevenen traces, formes, incisions, cicatrius i ortopèdies d'uns codis urbans secrets i únics, segons l'artista. Aquesta mirada analítica se centra en l'aigua, mitjançant imatges videogràfiques de proximitat, o com a espais de sortida, en una ciutat en què molts passadissos estrets van a buscar l'aigua o la parada del vaporetto i en què els ponts, sobretot el nou pont de vidre que creua del Piazzale de Roma a l'estació, es converteixen en un dels passos més transitats. La imatge de la gent que el travessa dóna el to del ritme de desembarcament a la ciutat, d'entrada i sortida de passatgers, però també del moviment diari dels seus treballadors.

Signes al mur

Molts baixos de Venècia a penes són habitables. Els murs són tancats i les portes i finestres cegues generen un mapa de geometries abstractes sobre les parets. Frontisses de ferro entre parets afegides, ferros que aguanten les bigues internes, i canaleres que donen sortida a l'aigua. Venècia dóna respir a l'aigua mitjançant diverses plaques al terra amb forats que acaben creant una tipologia veneciana. Son una mena d'espiralls d'aigua que, curiosament, semblen haver influït en els porters automàtics de les cases. Les plaques de fusta o de metall clavades als baixos per impedir l'entrada de l'aqua alta o l'apilament de passeres de fusta a punt de ser distribuïdes pels carrers són altres mecanismes de defensa. Muntadas ha captat amb percepció escrutadora aquests signes ritualitzats de la ciutat que conformen una història de superposicions arquitectòniques i els ha convertit en informació poètica, en protocols no escrits d'una ciutat que sobreviu gràcies a aquests rituals de construcció i a l'art de la lampisteria.