cinema
carina filella
Viatge per la memòria de l'illa de Buda
Santi Valldepérez estrena el llargmetratge documental ‘Buda. L'illa del Delta', sobre aquest aiguamoll ebrenc, un dels més ben conservats d'Europa. Amb aquest film s'ha inaugurat el festival de cinema Memorimage de Reus, que té la peculiaritat que totes les pel·lícules que hi competeixen han d'incorporar imatges d'arxiu
L'illa de Buda, al delta de l'Ebre, és un espai natural increïble; d'aquells que fins que no t'hi trobes, fins que no el trepitges i el respires, no en pots copsar la seva grandesa. Aquest aiguamoll, un dels més ben conservats d'Europa, conforma l'illa més gran de Catalunya, amb 1.000 hectàrees i cinc quilòmetres de longitud. Una illa que té el seu origen en el riu, en el gran Ebre, que l'ha anat perfilant gràcies als sediments que hi aboca just abans de la seva desembocadura. És clar que, com que cada any que passa el riu va perdent força (la construcció d'embassaments hi té molt a veure), hi va deixant menys sediments. I això fa que el mar tregui pit: “El mar guanya terreny i l'illa el va perdent”, apunta Santi Valldepérez. Ell és el director del llargmetratge documental Buda. L'illa del Delta, que es va estrenar dimecres, en la gala d'inauguració del festival internacional de cinema Memorimage de Reus.
Aquest festival, que acabarà demà, té la peculiaritat que totes les pel·lícules que hi competeixen han d'incorporar, com a condició imprescindible, imatges històriques d'arxiu en moviment. A Buda. L'illa del Delta, Santi Valldepérez i el director de fotografia del film, Guillermo Barberà, no només fan un retrat actual, del dia a dia d'aquest espai natural, sinó que posen la mirada al passat, amb materials audiovisuals i fotogràfics que han recuperat de diversos arxius públics i privats: de la Filmoteca de Catalunya, del NO-DO, de l'arxiu de l'Exèrcit de l'Aire..., i sobretot de la família Borés, que és l'actual propietària d'una part de l'illa (l'altra meitat és propietat del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya). Les imatges més antigues que s'han inclòs al film daten de 1920. Contrasten amb les actuals, les que durant dos anys han pres in situ Valldepérez i Barberà: “La pel·lícula és el resultat de dos anys d'observació de l'illa, un espai molt mític per a les Terres de l'Ebre; és un viatge cap a la història del lloc, a la memòria de l'espai”, apunta el director. El llargmetratge (de 79 minuts de durada) fa una aturada especial al far de Buda, que en la seva època (1864-1961) va ser el far metàl·lic més alt del món (el dia 1 de novembre de l'any vinent es compliran cent cinquanta anys de la seva entrada en funcionament). Una llevantada el va vinclar l'any 1961.
La pel·lícula està coproduïda per Filmsnòmades (una productora dirigida pel mateix Santi Valldepérez) i Televisió de Catalunya, amb la participació de Televisió Espanyola. La banda sonora és d'alguns músics ebrencs, com ara Montse Castellà (que hi interpreta una versió de la cançó popular L'himne de Buda) i Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, amb una adaptació del tema Gegant de ferro i amb la seva cançó Lo Far de Buda.
Altres estrenes
Aquesta pel·lícula va inaugurar el festival Memorimage. Però no és l'única estrena d'aquesta edició. Fins demà, el festival reusenc haurà estat l'escenari de l'estrena de les pel·lícules Montjuïc, la muntanya odiada de Barcelona, de Lluís Permanyer; Entre el cel i la terra, de Tono Folguera, David Fernàndez i Ramon Parado, que s'estrena coincidint amb el 30è aniversari de la creació dels aiguamolls de l'Empordà; i la producció internacional Hava Nagila, la cançó més (des)coneguda, de Roberta Grossman, entre altres. De les 26 produccions que competeixen enguany en aquest certamen, una vintena són catalanes i les sis restants són de procedència internacional.
D'altra banda, el Museu de Reus inaugurarà avui exposicions vinculades al festival. Durant la setmana de celebració del Memorimage s'inauguren als museus de Reus dues exposicions vinculades al festival. Per una banda, la mostra Josep Maria Baiges i Jansà, un artista polifacètic, que donarà a conèixer l'amplia trajectòria de l'artista, que durant la segona meitat del segle XX va dinamitzar i retratar amb les seves caricatures la societat reusenca i bona part de la comarca. Durant la inauguració es projectarà el film Victòria de Cabretes (1970), una de les pel·lícules humorístiques que va rodar Josep M. Baiges amb Joan Pons en diferents indrets del Baix Camp, i on els actors són una colla d'amics encapçalats pel Joan Buenafuente Juanillo, pare d'Andreu Buenafuente. El conegut humorista presentarà aquesta tarda la projecció del film, al Teatre Bartrina.