Teatre

aniversari. rodó

J.b

Amaya, infinita

L'acte central de l'Any Amaya coincideix amb estrenes, festivals i sessions magistrals de Sara Baras

A
A ‘Jar', de Manuel Veiga,es fa una mirada a través de vells amics del Somorrostro.
El barri ha canviat, diu ell, però la gana és la mateixa, remata ella

Carmen Amaya sembla dominar el firmament del flamenc d'aquestes setmanes a Barcelona. Quan encara està en dansa la temporada de La capitana a la Sala Gran del TNC (fins aquest diumenge), també ha arrencat la temporada de Jar, un text teatral de Manuel Veiga que homenatja la bailaora nascuda a la platja barcelonina del Somorrostro, que està en cartell al teatre Akadèmia fins al 24 de novembre, i es presenta la quarta edició del Festival Carmen Amaya, que lidera el Tablao de Carmen (instal·lat al Poble Espanyol). Dimarts passat, dins del cicle Fora d'Hores, del Teatre Lliure, Sara Baras va fer una classe pràctica dels palos del flamenc, com es ballen, com es canten, i la seva evolució. Amaya és infinita. El 19 de novembre farà 50 anys de la seva mort. Del seu naixement, l'estudiosa Montse Madridejos aporta un padró en què referma la seva tesi que no va néixer el 1913, sinó el 1917.

Manuel Veiga va estrenar fa 20 anys Jar. Ara torna a aixecar-la al teatre Akadèmia i respira com nou. És una obra molt petita però que conté grans dosis explosives d'emoció. És, probablement, l'aproximació més intel·ligent que es pot fer a la personalitat despresa de Carmen Amaya, posant-ho en boca d'antics amics del Somorrostro. Ella hi apareix tangencialment en la trama, però la centralitat es recupera en els dos monòlegs de gran intensitat d'aquells dos amics que es retroben, qui sap si per casualitat o per voluntat en un antic palau, fet de fusta, on s'arraulien quan eren petits. L'un, en morir la seva família més propera, va decidir provar sort i triomfar amb el baile. De la seva aventura, en va acabar sortint una carrera d'actor i una dona milionària enamorada... Ella, en canvi, va mantenir les arrels. No va sortir mai de la misèria del Somorrostro. El barri ha canviat, diu ell, però la gana és la mateixa, remata ella. Els gitanos del barri només han viscut de les glòries de Carmen Amaya i d'aquest altre bailaor passat al cinema. D'Amaya, tot és generositat. Del noi, silenci, i desconfiança. L'una manté la família gitana al cor; l'altre, se n'ha desempallegat tot i que Amaya mateix també l'hagués ajudat. Veiga també trena una peça en què alterna el caló i el castellà. Són paraules que esquitxen el text i que el context permet entendre'n el significat, una escriptura que sembla repescar de Juli Vallmitjana, un autor de principis del segle XX també obsessionat per repescar el parlar gitano i dels barris baixos de la Barcelona més miserable i perillosa per a un burgès de l'Eixample. La peça és un cop de puny de poc més d'una hora. Una trobada aparentment cordial però que al fons hi ha una història d'amor i de fidelitats mal tancada.

Ara, a El tablao de Carmen

Des del 2010, noms com ara Manuela Carrasco, Remedios Amaya, Montse Cortés, Tomatito, Joana Amaya, Diego Amador, Farruquito, Josemi Carmona, Duquende, Chicuelo, Juan de Juan, així com la companyia Tablao de Carmen Amaya han format part de l'extensa llista de talents d'aquest art que han fet les delícies dels amants del flamenc a El Tablao de Carmen.

Com en la passada edició, el festival se celebrarà íntegrament a El Tablao de Carmen, i en aquesta ocasió, amb l'espectacle Homenatge a Carmen Amaya, en què actuaran artistes com ara els cantaores Pere el Granaíno, Maria Vizarraga, Juan Fernández Juaneke i Jonathan Reis, els bailaores Hiniesta Cortés, Natzaret Reis, Moisès Navarro i El Yiyo, i la música dels guitarristes Román Vicenti i El Perla, els dies 15 i 16 de novembre (21.30 h). Estarà dirigit artísticament per Manuel Jiménez Bartolo, director artístic d'El Tablao.

Demà s'oferirà una projecció triple del film nominat a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa del 1964, Los Tarantos. Diumenge, dins del marc del Memorial Carmen Amaya, el programa proposa una jornada gastronòmica andalusa, amb les tapes tradicionals de la regió, a la qual seguirà el concurs de ball per a entitats i escoles de flamenc de Barcelona. Al llarg de tot el cap de setmana, els assistents al festival podran gaudir de sis tallers de flamenc, impartits per Manuel Jiménez Bartolo, Irene La Sentío i El Perla i que seran gratuïts per als inscrits. Durant tot el festival estarà oberta al públic del Poble Espanyol una exposició amb 17 fotografies de mida natural de Carmen Amaya ballant en diferents èpoques de la seva vida.

D'estar per casa
Sara Baras va fer dimarts al vespreuna mena d'assaig obert davant d'un públic que omplia fins l'últim racó del Teatre Lliure. Va ser per la insistència de Lluís Pasqual que Baras va accedir a aquest joc. Però s'hi va posar molt bé, amb una espontaneïtat que contrasta amb el dolor que pot projectar quan entra per seguiriya. La bailaora va mostrar sense vergonya la seva desimboltura gaditana acompanyada de la seva companyia i els músics, còmplices. La sorpresa quan Pasqual també va accedir a picar a terra amb el fin de fiesta. Aquest model pot donar molt de joc perquè és fresc i dóna claus per entrar a l'enrevessat i alhora instintiu món del flamenc.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.