‘Los Soprano' se'n van a França

Cap a finals dels anys noranta i començaments dels 2000 es va posar de moda satiritzar el cinema de mafiosos en comèdies que ironitzaven sobre el conflicte nascut de la topada dels mètodes dels gàngsters amb la vida civil: Falsas apariencias, Una teràpia perillosa... Un Robert De Niro cada cop més inclinat a l'autoparòdia protagonitzava aquesta pel·lícula –i la seva seqüela– en una picada d'ullet als papers de mafiós que ha interpretat en tantes ocasions, i que han brillat especialment de la mà de directors com Francis Ford Coppola, Martin Scorsese i Sergio Leone.

Ara, el francès Luc Besson –esgotada la vena infantil de la saga d'Arthur i els Minimoys, i després del fracàs del seu biopic de l'activista birmana Aung San Suu Kyi– ha comptat amb De Niro per a un nou personatge en aquesta línia: un capo que decideix col·laborar amb la policia i s'amaga dels seus antics socis en un petit poble de França, en companyia de la seva família.

Com si es tractessin d'una família Addams del crim organitzat, el clan protagonista –Michelle Pfeiffer interpreta la dona del mafiós– han d'adaptar la seva violenta manera de ser als de la pacífica comunitat que els acull per tal de passar desapercebuts. Luc Besson es mostra més sobri del que és habitual en ell, però la pel·lícula –que també mira de manera poc dissimulada a Los Soprano– arriba massa tard i tot desprèn déjà vu. Martin Scorsese, productor executiu, és homenatjat en el gag més divertit –però també complaent– de la pel·lícula.