Sota les pistes d'esquí

En l'estructura de Sister –L'enfant d'en haut, en versió original–, d'Ursula Meier, s'hi amaga una curiosa metàfora de Suïssa i d'allò que s'amaga sota la seva imatge. En la terra alta de la pel·lícula ens trobem amb les pistes d'esquí, on la gent gasta els diners per gaudir de la neu i per viure curioses construccions d'un paradís imaginat. Sota les pistes d'esquí, a la terra baixa, hi ha un món sòrdid en què un nen que malviu en els suburbis fa el possible per mantenir la seva germana i per poder sobreviure envoltat de misèria. El telefèric és el cordó que relaciona els dos mons. El nen protagonista puja a la terra alta per robar els rics, per delinquir. Amb les riqueses capturades a la terra alta, donarà menjar a la seva germana i lluitarà per la seva supervivència. La Suïssa somniada és el món de la terra alta, on tot sembla plàcid, on la realitat més fosca sembla quedar eternament amagada i on el benestar esdevé una falsa quimera. Darrere les muntanyes hi ha un altre món, probablement una altra Suïssa formada pels desheretats del sistema, dels quals n'acaben essent un clar paradigma els dos joves protagonistes de la història.

Ursula Meier no construeix només una metàfora sobre les contradiccions del seu país sinó que intenta construir la base d'un cert cinema social. Els dos joves protagonistes viuen sols perquè els seus pares els han abandonat. La germana es dedica a tenir relacions de gust dubtós, mentre el nen esdevé un infiltrat en un món que no li pertany. Premiada fa dos anys a la Berlinale, Sister té una estructura massa esquemàtica. Sí que és cert que en la terra alta el nen trobarà algú que l'entengui, però el seu desarrelament social és presentat de forma excessivament maniquea, com si més enllà dels fils del telefèric no hi hagués punts de contacte entre els dos universos descrits, com si no hi hagués altres mons possibles.