música
C.F
Recuperen el ‘Cant de la Sibil·la'
S'ha mantingut amb fermesa a Mallorca però a moltes poblacions catalanes la representació musical medieval del Cant de la Sibil·la va desaparèixer al segle XVI, després que fos prohibit per un decret del Concili de Trento (al 1545). En els darrers anys, però, s'ha anat recuperant en poblacions com ara la Seu d'Urgell, Lleida, Barcelona i l'Alguer. I ara és el torn de Tarragona. Un grup de músics i entitats musicals de la ciutat s'han proposat recuperar aquesta representació que barreja el cant gregorià i el drama litúrgic, i ja preparen la seva estrena a la catedral de Tarragona, el dia 24 de desembre, abans de la celebració de la Missa del Gall, tal i com era tradició.
El Cant de la Sibil·la serà interpretat per la soprano tarragonina Marta Mathéu, acompanyada pel grup vocal Ensemble O Vos Ommes i la Capella de Ministrers de la Ciutat de Tarragona, i amb la direcció de Xavier Pastrana. I tot això acompanyat per la música del recentment recuperat orgue d'estil neobarroc de la catedral tarragonina i per diversos instruments d'època, com ara el baixó (l'antecedent del fagot), el sacabuitx i el xirimies. “La ciutat tenia pendent la recuperació del Cant de la Sibil·la, i fa molt temps que molta gent que treballem amb la música al territori teníem el propòsit de tirar-ho endavant”, va explicar Roser Oliver, directora de la Capella de Ministrers de la Ciutat de Tarragona, que va destacar que el Cant de la Sibil·la està documentat a Tarragona fins al segle XV. El muntatge que en preparen ara respectarà amb “la màxima fidelitat” les característiques pròpies que tenia antigament aquesta representació a la ciutat, i que han pogut esbrinar, entre altres, a partir de diversos manuscrits recollits pel musicòleg Higini Anglès i els que es conserven a l'Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona. “Tenim fonts amb parts de la melodia que s'interpretava a Tarragona i també acotacions sobre la representació”, fa apuntar el director, Xavier Pastrana, que també va avançar que la representació la faran en llatí, tot i que a partir del segle XIII sovint es cantava en llengües vulgars.