Supervivència (in)humana

Com ens comportem els humans quan està en joc la nostra supervivència? L'Spielberg més fosc, el de La guerra dels mons, per exemple, dóna una imatge molt lamentable de la nostra conducta com a espècie. Manuel Carballo és fan del cineasta nord-americà, “sobretot el més madur i fosc, el de Minority report”, i és evident que la seva perspectiva de la humanitat no és gaire diferent: “Algú va dir que tots tenim un assassí i un suïcida a dins, només necessitem les circumstàncies apropiades perquè aflorin.” I això és el que passa a Retornados, pel·lícula ambientada en un present molt pessimista, en què una pandèmia ha deixat desenes de milions d'infectats arreu del món. Només un medicament car i difícil d'obtenir evita que els retornats –nom amb què es coneix els infectats– esdevinguin zombis antropòfags, però les retallades en sanitat n'amenacen la producció. “Els zombis són en un segon pla en la història –ens explica Carballo en una entrevista–. M'interessava el drama humà, com els valors ètics i les convencions socials aparentment sòlids esclaten en mil bocins en les situacions límit, quan la supervivència d'un mateix o d'un ésser estimat estan en joc.”

La pel·lícula, una coproducció de l'empresa catalana Filmax amb el Canadà, està rodada en anglès i té com a protagonista Emily Hampshire, en el paper d'una científica que investiga una vacuna contra els retornats. La seva parella (l'actor Kris Holden-Ried) és un dels infectats, un secret que només comparteixen amb una parella d'amics. “Vaig voler construir la pel·lícula entorn d'aquestes dues parelles, de com es poden trair certs codis de conducta que semblaven molts ferms.”