La joia de la Taverna
Els informes arqueològics diuen que el gravat del cérvol que conserva la cova de la Taverna no corre perill amb el recreixement del pantà de Margalef. Tot i això, es recomana fer un motlle de la figura i adequar tres accessos a la cova per damunt de la cota d'inundació
Una de les fites dels trenta anys d'excavacions dels arqueòlegs de la UB a la vall del riu Montsant va ser la descoberta, l'any 1983, del gravat d'un cérvol a la cova de la Taverna. Va ser una fita perquè el gravat ha acabat sent la representació figurativa més antiga conservada avui dia a Catalunya. Per aquesta raó, la seva conservació ha estat un dels arguments principals de les al·legacions al projecte de recreixement del pantà de Margalef, al qual el govern de la Generalitat donarà llum verd definitiu, amb la licitació de les obres, el proper mes de setembre, segons han informat fonts del Departament d'Agricultura. En el projecte s'hi han fet les últimes correccions després que, fa dos anys, el Departament de Medi Ambient n'emetés un informe d'impacte ambiental desfavorable.
Segons el seu descobridor, el catedràtic d'arqueologia Josep M. Fullola, el gravat no corre perill amb el recreixement de la presa, que comportarà la pràctica inundació de la cova. Així ho va establir en un informe que es va adjuntar a l'estudi d'impacte ambiental del projecte, alhora que recomanava la fabricació d'un motlle de la figura perquè es pugui mostrar als vilatans i visitants adequadament. Aquestes consideracions també s'han recollit en l'informe, favorable al recreixement, que va emetre la Direcció General del Patrimoni Cultural. El projecte preveu adequar tres accessos a la cova per sobre de la cota d'inundació. El recreixement del pantà, que va entrar en funcionament l'any 1992, preveu incrementar fins a 33 metres l'alçada actual de la presa, que és de 19.
La cova de la Taverna, que s'obre al barranc de la Taverna, un dels que donen a la vall del Montsant, aigües amunt del poble de Margalef, «era coneguda per la gent del lloc de tota la vida, i mai no havia estat considerada com objecte de possibles troballes arqueològiques fins que ens vàrem plantejar aquesta idea, que va acabar essent positiva», va escriure Fullola en L'art rupestre. Un art que no es pot veure als museus, una publicació que va editar la Cambra Oficial de la Propietat Urbana de Reus el 1998, any en què la Unesco va declarar Patrimoni de la Humanitat l'art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica. La Taverna té més de 100 metres de fondària i en una de les cambres interiors de la cova, els arqueòlegs van trobar la petita figura. Segons la descripció de Fullola, és un cérvol de 13 centímetres de llargada, que té incisa una línia que delimita una de les banyes, el coll i el llom, tot d'un sol traç, complementada amb altres incisions que donen forma al cap de l'animal, amb musell, ull i orella, i a la segona banya, amb les corresponents ramificacions. La part posterior de l'animal es troba representada per un arrodoniment natural de la roca, que l'home paleolític hauria aprofitat per obtenir aquesta forma. No hi ha ni la part del pit, ni cames, ni ventre. L'atribució cronològica és del final del paleolític superior.