Cinema Actualitat

reportatge

Bernat Salvà

Totes les morts del president

Encara esclataven les bombes de la Segona Guerra Mundial quan Hollywood va desplegar tot el seu armament pesant per fer el relat èpic dels herois que lluitaven i morien combatent el mal. Amb els anys, però, van anar apareixent matisos, Amèrica va perdre la innocència i la línia que separava el bé i el mal es va anar diluint. Per això, i també perquè el poder prefereix enterrar certes coses que aclarir-ne tots els detalls, les majors van trigar molts anys a fer pel·lícules sobre dos capítols tan vitals de la història dels EUA del segle XX com la guerra del Vietnam i l'assassinat de Kennedy.

Però també forma part de l'essència de Hollywood l'existència de veus progressistes, l'activisme d'actors i directors de renom disposats a remoure les consciències dels nord-americans: Robert Redford, Sean Penn, Susan Sarandon... Veus que es deixen sentir, això sí, en la mesura que les seves pel·lícules troben un públic. Oliver Stone és membre d'honor d'aquest club: la denúncia de la guerra del Vietnam, el 1986 amb Platoon, li va valer quatre Oscars i la consagració com a nou valor del Hollywood progressista i amb capacitat d'arribar al gran públic. No va ser ell qui va obrir el foc contra la guerra del Vietnam (El cazador, per exemple, data del 1978), però Stone va elevar el to de la denúncia i es va erigir en la veu d'una generació que es va revoltar contra la guerra, gràcies també a un altre film seu, Nascut el 4 de juliol (1989).

Amb JFK sí que va obrir la caixa dels trons: malgrat que l'assassinat de John Fitzgerald Kennedy era un material dramàtic excepcional, el cinema de Hollywood de gran pressupost s'havia desentès totalment del tema. No hi ha millor publicitat per a una causa que una pel·lícula d'imatges poderoses, amb un guió excel·lent, bons actors i un ús intel·ligent del muntatge i dels altres recursos cinematogràfics. Oliver Stone, que vivia llavors el seu moment creatiu més brillant, va convertir JFK en una eina insuperable per donar a conèixer la teoria de la conspiració per excel·lència, per difondre les grans contradiccions, incògnites i misteris al voltant de l'assassinat perpetrat ara fa 50 anys. Kevin Costner brilla en el paper del fiscal de Nova Orleans Jim Garrison, sobretot en la presentació que fa davant el jurat de la teoria de la bala màgica (la trajectòria impossible del projectil que va matar Kennedy) i l'emotiu discurs final, en què reconeix la inutilitat del procés judicial que encapçala, però reivindica el poder implacable de la veritat i la necessitat irrenunciable de buscar-la.

A l'ombra de Stone

Ningú ha tornat a provar de reconstruir l'assassinat a la pantalla gran des de la ficció i desafiar la brillant combinació d'imatges reals i de ficció de Stone. The JFK assassination: the Jim Garrison tapes (1992), de John Barbour, s'acostava a l'atemptat en clau de documental només un any després de JFK. Parkland, estrenat als EUA aquest any, és un film sense grans ambicions artístiques ni comercials que recrea el caos que es va produir a l'hospital de Dallas el dia de l'atemptat. Zac Efron, Tom Welling i Billy Bob Thornton en són els protagonistes. Aquest any també s'ha estrenat El mayordomo, pel·lícula de Lee Daniels (Precious) sobre la vida d'un majordom (Forest Whitaker) que va servir vuit presidents a la Casa Blanca, un dels quals era JFK. Kevin Costner va tornar a Kennedy amb Trece días (2000), de Roger Donaldson, que recrea la crisi dels míssils de Cuba que va estar a punt de conduir a una guerra nuclear.

De manera més tangencial, J.F. Kennedy ha aparegut en títols com ara Forest Gump i Watchmen, i com a secundari de films sobre Marilyn Monroe, J. Edgar Hoover, Lee Harvey Oswald, Richard Nixon... També ha inspirat En la línia de fuego, on Clint Eastwood interpreta un guardaespatlles turmentat per no haver sabut protegir bé Kennedy. Tan bé ho va fer Oliver Stone que JFK ha acabat fent ombra a la resta de pel·lícules, telefilms i sèries sobre el magnicidi. Potser caldrà esperar 147 anys, com amb l'assassinat de Lincoln, perquè algú gosi fer la pel·lícula definitiva sobre el que va passar.

Lincoln i JFK
No s'han fet gaires films sobre assassinats de presidents dels EUA, però quan directors de renom s'ho han proposat, n'han sortit ben parats. Oliver Stone va aconseguir dos Oscars amb JFK (1991), i Steven Spielberg aquest any s'ha endut també dos Oscars per Lincoln, que tenia tretze nominacions.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.