Pa, pa, pa, Papageno!

“Em vull disfressar de Papageno!”, em deia la meva filla de quatre anys després de veure La petita flauta màgica la setmana passada al Teatre Auditori de Sant Cugat. Poca broma! Que deixi de costat el rosa xiclet dels ornaments de princesa pel groc canari de l'espurnejant Papageno ho diu tot: enlluernada. Així es va quedar després de veure aquesta magnífica adaptació dels Comediants de la cèlebre òpera de Mozart. Encara ara taral·leja “pa, pa, pa, pa, pa, Papageno!”.

Dinàmica, acolorida, sorprenent, però, sobretot, de gran qualitat artística, aquesta producció és la joia de la programació del Petit Liceu, la peça més “emblemàtica”, segons explica Mercè Núñez, del Servei Educatiu del Gran Teatre del Liceu. Va ser el primer encàrrec directe que el teatre va fer a una companyia per adaptar una òpera per a un públic infantil i juvenil. Es va estrenar la temporada 2000/2001 i d'aleshores ençà s'han arribat a fer 600 funcions. Va girar per tot Catalunya i l'Estat espanyol, i fins va fer algunes incursions a l'estranger, concretament a Tolosa, a França i a Bogotà, a Colòmbia. Després d'un any de pausa, torna a estar en cartell aquesta temporada i, a banda de Sant Cugat, es podrà veure al Gran Teatre del Liceu al febrer (els dies 2, 8 i 9). La reposició ha respectat totalment el llibret anterior de Jaume Creus, però en canvi s'ha renovat el vestuari i el decorat mantenint, això sí, el disseny de Joan Guillén. També han renovat els cantants i ara tenim Elias Benito (Papageno), Isabel Rodríguez (Reina de la Nit i Papageno), Ximena Agurto (Pamina), Marc Sala (Tamino), Juan Carlos Esteve (Sarastro) i Marc Pujol (Monostatos). Tots genials. Els dos músics –situats dalt de l'escenari– són Josep Garcia (piano) i Patrícia de No (flauta).

I com han adaptat una òpera tan enrevessada com La flauta màgica, amb referències a la francmaçoneria, per a un públic infantil? Per començar, canten en català, i després han simplificat la història, centrant-se en la relació d'amor entre Tamino i Pamina i les dificultats amb què topa. El fil conductor és Papageno, un personatge que de seguida es fica la mainada a la butxaca amb el seu desvergonyiment i simpatia. L'adaptació permet, per acabar, diferents nivells de lectura i complau tant petits com grans.