Descobrir l'accionisme

Bioaccionisme?

Ens ha arribat anunciada a bombo i platerets a la Fundació Tàpies una xerrada amb Manuel Segade sobre el Nou bio-accionisme vienès. Les cerimònies del cos en la cultura conceptual catalana. Apunts genealògics des de l' accionisme vienès. Un títol superpompós per parlar de les accions que Jordi Benito va fer a la Fundació Miró a inicis dels anys vuitanta i que no són extensibles en cap cas a cap més artista del conceptual català. I és que ara Manuel Segade sembla que ha descobert la sopa d'all. La relació de Benito amb l'accionisme vienès ja ha estat publicada manta vegades, la primera de les quals l'any 1994 al Butlletí del MNAC en declaracions del mateix artista quan confessa que es va oferir com a ajudant de Hermann Nitsch al Festival de Performance de Lió de l'any 1979. Si no li hagués tocat revisar per encàrrec les exposicions de l'Espai 10 de la Miró, aquestes accions que han viatjat a Manchester i Southampton, se n'han editat postals i han estat explicades pel mateix Benito paral·lelament a l'exposició sobre accionisme vienès que va tenir lloc a Sevilla el 2008, Segade hauria passat perfectament de llarg d'aquest fet com de tants altres de l'art d'aquest país.

Novetat?

Aquest anomenat “nou bioaccionisme” de què se'ns parla, doncs, no és nou. I tampoc de les pràctiques dels anys setanta a Catalunya se'n pot deduir que existeixi una cultura conceptual catalana. D'altra manera ens aniria si la societat hagués avançat fins comprendre aquestes pràctiques, gairebé sempre rebutjades. Aprofitar-se a posteriori de les accions del tristament malaurat Jordi Benito qualificades de “sang i fetge” per tothom (escorxar un bou a la Fundació Miró ha estat un fet que s'ha volgut sempre mirar d'oblidar a la institució) és fàcil, però no prou ètic ni respectuós, ni en nom de les millors i pures teories del cos i el narcisisme.

Escarnir l'accionisme

Acompanyant aquesta operació, més pròpia dels pocs escrúpols de la societat de l'espectacle que d'una rigorosa lectura del fenomen, ens arriba paral·lelament aquest anomenat nou bioaccionisme vienès en versió femenina d'Amanda Piña, Magdalena Chowaniec i Daniel Zimmerman en una acció avalada pel Mercat de les Flors. Veient-ne les imatges, se'n va tota sospita. Són una burda imitació i còpia descarada de les fotografies i films que en el seu dia van fer fotògrafs i realitzadors com Hoffenreich, Kren i Cibulka de les accions dels vienesos Otto Mühl, Günter Brüs, Hermann Nitsch i Rudolf Schwarzkogler, artistes que van patir en pell pròpia i de les seves famílies la repressió i les conseqüències de la Segona Guerra Mundial a la Viena dels pactes amb Hitler. L'escarni d'aquestes accions a partir de les imatges fotogràfiques i fílmiques portat a la dimensió espectacle/reclam, com a derivat d'unes imatges ja manipulades, no diu res a favor de la seva pretesa novetat, al contrari. Si amb això s'enarbora la bandera de la creativitat, val més plegar.