De copes amb alienígenes

Els primers moments d'aquesta singular i desconcertant pel·lícula d'Edward Wright ens poden fer pensar que ens trobem amb la versió britànica de Resacón en Las Vegas interpretada per l'excessiu Simon Pegg. En lloc d'anar-se'n de festa als casinos de Las Vegas, els protagonistes són un grup d'amics de la infantesa que es retroben per dur a terme l'anomenada Golden Mile. L'operació consisteix a viatjar fins a la ciutat de la seva joventut, Newton Haven, i un cop allà començar a fer una ronda de cerveses que els acabi permetent visitar els dotze pubs més famosos de la població. En la primera part de la pel·lícula, les bromes al voltant de la cervesa, les velles amistats i les sortides de to ens fan pensar en una delirant comèdia gamberra britànica.

A partir d'un cert moment, però, passem de la comèdia esbojarrada a la ciència-ficció. El poble per on es mouen cada cop s'assembla més a El pueblo de los malditos, i els seus habitants no són més que alienígenes que semblen actuar amb el mateix cinisme que actuaven els extraterrestres de La invasión de los ladrones de cuerpos. La pel·lícula es decanta cap al deliri.

El resultat final pot semblar una poca-soltada, en què tot sembla estirat i en què totes les lleis de la versemblança es troben qüestionades. Edward Wright –director de Scott Pilgrim frente al mundo– té prou talent per aconseguir que allò que pot semblar gratuït tingui gràcia, que la incorrecció política es transformi en metàfora i fer que la transició dels gèneres s'efectuï amb una certa elegància. A més el càsting d'actors masculins, encapçalats per l'imprevisible Simon Pegg, funcionen a la perfecció i converteixen les comèdies britàniques dels noranta a l'estil Full Monty en un joc de criatures.